Un tomb pel barri

Distància: 8,0 kilòmetres
Sortida: Ordino (1.291 mts.)
Arribada: Ordino (1.291 mts)
Cota mínima: 1.291 mts.

Cota màxima: 1.620 mts.

Com que n'hi ha que ja comencen a estar-ne tips d'aquesta falera excursionista meva (nostra, hauria de dir, perquè s'ha contagiat a diverses persones), aquest matí la Gemma i jo hem decidit fer un tomb pel barri, enlloc de fer una gran excursió. No caldria agafar el cotxe ni fer una gran planificació, es tractava, senzillament d'agafar el primer camí que trobéssim sortint d'Ordino. Un dia tranquil, tot i que, ja ho diu J.R.R. Tolkien a El Hobbit, "no saps mai el que et pot passar si vas més enllà de la porta del teu jardí".

La veritat és que tampoc no cal anar gaire més enllà de la porta del jardí per veure món. Andorra és un petit país, un microestat en diuen, però sense sortir de les seves fronteres podem voltar la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra... poca broma. Precisament, en un d'aquets tres indrets comença la nostra excursió d'avui: al Solà de Segudet, la pendent de pedra sobre la qual descansen les restes del llegendari castell dels moros de la Meca. Des d'aquí, vigilats d'aprop per l'omnipresent pic de Casamanya, agafarem el camí que s'enfila per la vall d'Ordino cap a la Cortinada.

I tant que s'enfila! Per un bosc de pins que en un dia de Sol esclata com avui té un no sé què de Mediter que, per instant, ens allunya dels Pirineu

I tant que s'enfila! Per un bosc de pins que en un dia de Sol esclatant com avui té un no sé què de Mediterrani que, per instant, ens allunya dels Pirineus.

Però enfilar-se val la pena per tenir Ordino als nostres peus i, al fons, la Massana, Escàs i Sispony descansant a la falda del Carroi.Després de les magnífiques vistes, el camí gira a la dreta, cap al nord, i s'endinsa en un bosc frondós i cada vegada més humit. Impressiona veure la facilitat amb què canvia el paisatge. Fa uns minuts semblava que estéssim en una pineda mediterrània i ara el bosc és verd i atlàntic, talment com si fóssim a Galícia o a Bretanya.
Bé, com veieu, la Gemma no és l'única que sap pujar als arbres.
Després d'unes quantes ziga-zagues més, de pujar i baixar entre els arbres i creuar algun torrent, arribem a la millor part del camí: les planes de Sornàs, un conjunt de prats que semblen trets d'un capítol de Heidi, esquitxats de bordes. Un bon moment per fer una petita parada en un dels millors indrets del barri.

La ruta s'acosta al final, a la Cortinada, el camí baixa cap al poble vorejant el camp de golf. Ara només ens quedarà seguir el curs del Valira del Nord per tornar cap a Ordino.

Us deixo amb el mapa:

Ver De Segudet a la Cortinada en un mapa más grande