dijous, 10 de juny de 2010

¿Per què no tenim anella verda a Ordino?

Aquesta primavera està essent poc propícia per a les excursions. Massa pluja i massa fred. Va arribar el primer dia de juny i jo encara no havia fet cap sortida digna de ser mencionada. Era el dia abans del meu 27è aniversari i tampoc no em volia cansar massa, així és que vaig decidir fer un tomb per la vall, sense enfilar-me a cap pic. Vaig aprofitar per sortir, pel camí de Segudet, quan Ordino feia la migdiada.
La meva intenció era inventar-me una nova ruta: la de l'anella verda d'Ordino. Si a Andorra la Vella en tenen una ¿per què nosaltres no? La d'Ordino havia de ser, forçosament, més dura, però res de l'altre món. Així és que vaig agafa el GR que surt de la falda del Casamanya cap a la Cortinada, un camí que conec prou bé.
El GR puja pel Solà de Segudet i, ja dins el bosc, enfila la vall cap a Sornàs. El camí et dóna l'opció de baixar a Sornàs o de seguir pujant fins a les Planes, camí d'Ansalonga i la Cortinada. Sornàs apareix aleshores, somnolent, al fons de la vall, resguardat per les últimes estribacions de la serra del Jou i de la Llonga, que separa les parròquies d'Ordino i la Massana i que havien de ser -segons el meu projecte, el camí de tornada. A l'angle superior dret de la fotografia hi apareix, traient el cap, l'Alt de la Capa, més enllà d'Arinsal.
El camí puja encara una mica més, fins arribar a una zona més humida, més verda, on el terreny es torna menys costerut, més obert, i els arbres donen pas als prats: Són les planes de Sornàs.
D'allà el camí baixa abruptament fins al fons de la vall, arribant a la Cortinada tot vorejant el camp de golf. De sobte, el paisatge es torna insuportablement civilitzat.
El nostre camí travessa la Cortinada per la part més antiga del poble i enfila la vall d'Ordino, coincidint momentàniament amb la ruta del ferro, fins al pont d'Arans.
La meva idea consistia a travessar la vall pel pont d'Arans i d'allà pujar fins al coll de les cases per tornar a Ordino seguint la carena de la serra que tanca la vall per l'oest. La pujada cap al coll de les Cases era dura, això ja m'ho imaginava. És un camí que segueix una canal i que en una distància lineal d'un quilòmetre i mig salva un desnivell de gairebé 600 metres. Ofereix, això, si, vistes poc acostumades de la Cortinada i voltants.
El Coll de les Cases és una petita clariana al capdamunt del bosc des de la qual s'obtenen bones vistes de la vall d'Ordino tancant-se cap a Sorteny i Arcalís, d'una banda...
 i de el cap de la vall d'Arinsal, amb les pistes d'esquí, ja despullades de neu, de l'altra. Els tres pics que protagonitzen la següent imatge són l'Alt de la Capa, a l'esquerra, el pic del Port Vell, a la dreta, i el pic del Port Negre, al mig. Darrere aquest últim s'obre la vall de Tor, d'anomenada entre els periodistes de successos, ja al Pallars Sobirà.
Des del coll de les Cases es pot baixar cap al Mas de Ribafeta i Arinsal o, com era el meu propòsit, agafar un camí que va cap al sud, resseguint la línia de la Carena. Sobre el mapa, és un camí amb ascensons i descensos suaus, que alterna pics de menys de 2000 metres i collades més planes. Sobre el mapa, perquè quan un ja porta més de 10 quilòmetres de pujades i baixades, resseguir una carena no és el més recomanable. La cosa va anar més o menys bé fins al pic del Solà d'Erts, a 1980,2 metres d'altitud. D'allà el camí baixa de la forma més abrupta possible fins al coll de Jou i allò ja va ser insuportable per a les meves cames. Estava exhaust, però vaig agrair no sabeu quant que un quilòmetre i mig després el camí es tornés a enfilar. "Llàstima que després torni a baixar", pensava. I ho fa, ¡i tant! serpentejant sobre la plana amable i feliç de l'Any de la Part per, deviar-se a l'últim moment i desembocar al pont de Sornàs. Mai la carretera general d'entrada a Ordino m'havia semblat tan dura! Aleshores vaig comprendre perquè a Ordino no tenim anella verda. No pas perquè no ens la mereixem, sinó perquè no és qüestió de matar els turistes (de moment).




Ver L'anella verda d'Ordino en un mapa más grande