Les dues cares del pic de Casamanya

Distància: 6,4 kilòmetres
Sortida: Coll d'Ordino (1.980 mts.)
Arribada: Coll d'Ordino (1.980 mts)
Cota mínima: 1.980 mts.

Cota màxima: 2.740 mts.

Per als que viuen a les valls del nord o hi van sovint, el pic de Casamanya és una imatge familiar. Omnipresent, vigila l'anar i venir entre Ordino i la Massana. Es cobreix ràpidament de neu a l'hivern i es destapa abans que cap altre. Quan comença la primavera i les neus gairebé perpètues del Comapedrosa no ens deixen coronar els pics més alts d'Andorra, el Casamanya s'ofereix per a excursions de curta durada, amb la seva silueta arrodonida i amable. Però el Casamanya està regit per Càstor i Pòl·lux i, com tots aquells que neixen sota el signe dels bessons, té dues cares. Una és la que es veu des de la vall, arrodonida i amable. L'altra, és la que comproven les nostres cames (i els nostres pulmons) quan decidim coronar-lo.Com que té dues cares, jo ja l'he pujat dues vegades. La primera, al juliol de l'any passat, amb la Gemma i la Laia; la segona, ara fa unes setmanes, amb la Laia, l'Enric i el Marc. Us deixo amb fotografies de les dues excursions, fetes sempre un matí de diumenge d'aquells que toca anar a treballar a la tarda.
La primera part de la pujada, quan es travessa el bosc del coll d'Ordino, és pràcticament un passeig. A mesura que els arbres van desapareixent i el camí es va fent costerut, la cosa es complica, sobretot si anem convençuts que serà un pic de bufar i fer ampolles.

El primer problema de la pujada al Casamanya és que és menys suau del que sembla, el segon és que enganya constantment: Quan sembla que estàs a punt de coronar-lo t'adones que encara et queda un bon tros de pendent. Així doncs, no és estrany que alguns especulin amb la possibilitat de tirar la tovallola a mig camí.

Tot i així, no es pot dir que el Casamanya sigui un pic complicat. És més, és un bon camí per trobar un ritme constant que et permeti no haver de fer cap parada i pujar-ho tot d'un sol cop.

A més, coronar-lo sempre val la pena. No és un pic excessivament alt: a Andorra n'hi ha uns quants que li treuen gairebé 200 metres, com el seu veí, el pic de l'Estanyó, però té unes vistes espectaculars.

I amb les vistes, el Casamanya torna a mostrar la seva doble cara. Si mirem cap al sud i cap a l'oest, tenim la visió civilitzada, humana, de les valls d'Ordino i la Massana, sembrades de petits pobles que en poc temps s'han fet més i més grans. Si girem la vista cap al nord i cap a l'est apareix el paisatge de Canillo, la cara més violenta de la natura.

Els que ens dediquem a analitzar la política andorrana ja sabem que "Ordino és una altra Andorra" i que "Canillo és un altre Ordino"... o pitjor.

Ver Pic de Casamanya en un mapa más grande