diumenge, 20 de març del 2011

L'alegria de l'activitat

Durant anys vaig estudiar piano i harmonia a l'Escola de Música de l'Orfeó de Sants. Les últimes setmanes de març, quan s'acostava la primavera, els alumnes -els deixebles- de la Calamanda Closa preparàvem una audició que invariablement duia per títol l'alegria de l'activitat; expressió que, segons sembla, feia servir Johann Sebastian Bach per referir-se a la joia que hi ha en el treball, en el treball en si, deslligada de qualsevol resultat concret. Certament, en la música de Bach hi ha alguna cosa així com l'alegria del procés, més que no pas de la culminacióperquè culminar no era lo seu. El cas és que jo això de l'alegria de l'activitat m'ho prenia d'una forma menys luterana, menys centrada en el treball i més enfocada en el fer coses, moltes coses, en el no parar de fer coses. Total, que en lloc de Bach sempre acabava tocant Scarlatti o Galuppi.

No sé per què, però l'expressió l'alegria de l'activitat no parava de rondar pel meu cap mentre baixava per la pista de Les marrades d'Arinsal ahir -dissabte- a la nit. Suposo que per això de l'alegria de fer coses, de fer moltes coses. Suposo que perquè era l'última nit abans de l'arribada de la primavera i perquè amb la Laia voltant per aquestes valls és impossible no deixar-se endur per l'alegria de l'activitat, de fer moltes coses.

A la tarda, la Laia m'havia enviat un missatge proposant-me una raquetada nocturna. La lluna plena estava molt a prop de nosaltres, com no hi tornaria a estar fins d'aquí 15 anys, 18 diuen alguns... Vaja, que la llum de la lluna s'havia d'aprofitar. Diuen que Bach va copiar durant nits una llarga partitura que el seu germà gran no volia deixar-li i que la va copiar a la llum de lluna. Però Bach no coneixia a la Laia. Nosaltres no estàvem per copiar partitures.

Però tampoc per anar amb raquetes... uf! És que les raquetades són molt cansades... Així és que, mentre creuava aquest poble infestat d'urbanos en què s'ha convetit la Massana, vaig trucar a la Laia per dir-li que millor ho deixàvem per un altre dia.

Però la Laia ja havia canviat de plans i ara ja no es tractava d'una raquetada, sinó d'una esquiada nocturna. El pla era el següent: pujar amb dos cotxes fins al capdamunt del poble d'Arinsal. Deixar-ne un allà, al punt més baix de les pistes d'esquí i amb l'altre pujar fins a Comallempla: un cop allà, baixar esquiant per la pista de Les Marrades fins al poble.

No podia dir que no. Era un pla genial. Havia de passar un moment per la redacció del Periòdic i no vaig poder estar-me d'anunciar-ho als quatre vents: Algú vol venir a esquiar? Demà? No, ara. Li vaig dir a l'Eva que reservés mitja pàgines de successos per si de cas.

Vam arribar a les pistes i vam comprovar que la ratrac feinejava entre el Comallempla i l'alt de la Capa. Pista lliure, doncs! I amb l'ànim amb què es fan les entremeliadures, ens vam deixar caure pels revolts de la pista blava.

La neu era dura, glaçada, i la visibilitat era perfecta. La llum de la lluna, la neu, els boscos, els fanals d'Arinsal al fons de la vall... pletòric!, que diria la Laia.

Un luxe, sens dubte. Un luxe gratuït, d'aquests que es podrien incloure en el meu famós llibre -que encara no he escrit- titulat Com viure com un marquès sense ser-ho. I aleshores se'ns va acudir... Per què no obren els remuntadors les nits de lluna plena? Tot plegat seria una mica menys exclusiu, però ens evitaríem la despesa logística de dos cotxes.

De moment, però, si volem repetir, haurem de seguir fent rallies nocturns entre Arinsal i el Comallempla. També té la seva gràcia... com esquiar sobre neu glaçada: després no cal netejar els esquisos, queden nets i secs tan bon punt te'ls treus.

3 comentaris:

  1. Iagoooo!!! Quina nit tan "pletòrica", mai millor dit! Això s'ha de repetir! Hem d'investigar quan és la propera lluna plena i... cap a pistes! ;)
    M'encanta compartir la meva alegria de fer coses tot descobrint Galuppi i mil coses més!!
    Merci per acompanyar-me en aquestes aventures!
    Un petonàs!

    PD: Sí!! El millor de tot és la netedat dels esquís!! Impecables!! :)

    ResponElimina
  2. Ja en viviu de bé a les muntanyes, Manelic!

    ResponElimina
  3. Laia! A mi m'encanta la teva alegria de fer coses. Ets un no parar! No paris mai!!!! Petons!

    Pepe! No t'amaguis que aquí tot se sap!

    ResponElimina