iago the wanderer

Cims borrascosos

2011-09-25T01:57:00.007+02:00

Distància: 13 kilòmetres (anada i tornada)
Sortida: L'Armiana
Arribada: Estanys de la Vall del Riu

Sempre m'he sentit identificat amb Heathcliff, el torturat i temible protagonista de Wuthering Heights. L'Alexandra Grebennikova diu que estic ben sonat, que no tinc res a veure amb en Heathcliff, que a mi m'escau més ser un personatge lleuger de Jane Austen, que no pas un caràcter turmentat d'Emily Brontë, i que si per una d'aquelles hagués caigut a l'univers de Cims Borrascosos hagués estat una mena d'Edgar Linton. Posats a triar i no podent ser en Heathcliff, però, prefereixo el paper del narrador Lockwood.

Diuen que Emily Brontë va tenir la idea d'escriure Wuthering Heights veient una casa de camp enrunada dels moors del nord de Yorkshire. I aquesta és la primera visió amb què ens trobem en Jordi Casadevall i jo quan emprenem el camí de la Vall del Riu: les cases abandonades de l'antic poble de l'Armiana, dominant la vall de Canillo.

De seguida el camí gira cap al nord i al fons, tancant la vall, apareix la silueta del pic de l'Estanyó; el segon pic més alt d'Andorra, que en Rafa Mora i jo vam ascendir des de Sorteny, a la parròquia d'Ordino, el setembre del 2008. Ho recordo perfectament perquè d'aleshores ençà he de dur una genollera al genoll esquerre.

Les bordes enrunades ens acompanyen durant tot el camí que puja pel bosc de la Vall del Riu. De fons, la carena que enllaça els tres pics del Casamanya.

Un cop sortits del bosc passem per la cabana de la Vall del Riu i quan comencem l'ascens a tocar del riu que baixa de la Comarqueta d'Incles, veiem que la boira ja ha engolit Encamp i la Vall dels Cortals.

Allà on es creuen els camins que vénen de Ransol i dels Plans parlem per primer cop de menjar alguna cosa, però -com sempre- ho deixem per a més endavant.

Més amunt, a la Pleta de la Cabaneta, les bordes enrunades deixen pas a les cabanes de pastors enrunades. Al fons, la boira continua l'ascens per la Vall d'Orient i ja s'abraona sobre el Forn.

És aleshores que escoltem uns crits aguts i estranys, no gaire diferents dels que fan algunes aus rapinyaires: són tres isards preciosos que es persegueixen entre les pedres de la tartera que baixa del pic de la Cabaneta. Quina llàstima no portar un objectiu més llarg! Però tot i així encara els puc fer algunes fotos.

Passats els isards, veiem com la boira ja ha entrat a la Vall del Riu i avança implacable cap a nosaltres.

Ara sí que tot plegat té un aire d'Emily Brontë i no se'ns faria estrany trobar-nos en Heathcliff clamant allò de de «Catherine Earnshaw, may you not rest as long as I amb living! You said I killed you -haunt me, then! The murdered do haunt their murderers. Be with me always, take any form, drive me mad! Only do not leave me in this abyss, where I cannot find you! I cannot live without my life! I cannot live without my soul!»

Doncs això, que ens vam parar a fer un mos.

Després d'esmorzar, vam arribar als estanys que coronen la Vall del Riu.

L'estany gran de la Vall del Riu.

I un altre més amunt, als peus del pic de l'Estanyó.

Només ens quedava el descens, però com que amb en Jordi compartim el gust pels camins circulars, per aquells que t'eviten passar dues vegades pel mateix lloc, vam decidir baixar per l'altre costat de la Vall, seguint el curs del riu fins a l'Orri Amagat. Sobre el mapa semblava senzill.

Sobre el mapa. Perquè la veritat és que vam acabar al capdamunt de tres canals que competien entre elles en grau de desnivell. Finalment ens vam despenjar fent equilibris per la més propera al riu.

Culminada la proesa, ens vam retratar amb el descens al fons. Només ens calia seguir el curs el riu fins al pont que el travessa al mig del bosc de la Mata. El desnivell era ja molt moderat i el terreny amable. Però els nostres genolls ja no podien més. El camí entre pastures fins arribar a les bordes va ser un calvari. De l'altre costat del riu estant, a tocar d'una borda restaurada, un home amb un llarg abric blau fosc i un barret de palla ens observava.

Més endavant, l'home ens espera al mig del camí. Té ganes de conversa. Ens explica que la borda restaurada és seva, que la va arreglar fa uns anys, però que els cavalls que pasturen al voltant no són seus, té el terreny llogat a -i aquí s'atura, conscient que no cal donar gaires detalls- "a un de l'Aldosa". Passats uns minuts de conversa, ja sota la pluja, en Jordi es presenta: nét de cal Tristet de Meritxell, fill del cònsol major de la parròquia. L'home també presenta credencials: es diu Peret, el Peret del Mercedes, que fa anys, en aquells temps de l'Andorra del boom econòmic i el Duralex, va instaurar una línia de taxi amb un Mercedes que enllaçava el Principat amb Tolosa dos dies a la setmana. Jo em limito a dir que sóc de Barcelona i seguim caminant. En Peret ens ensenya una mata d'api -àpit, en andorrà- silvestre: "però aquesta no és bona, és massa pitita: d'aquí dos o tres anys ja es podrà minjar". Ell n'acaba de fer 80, d'anys, tot i que no li'n posaríeu més de 70, i encara molt ben portats.

I de l'api silvestre la conversa passa inevitablement a l'enciam de font i d'allà, com no, a la temible tora. La tora blava, explica en Peret, és la que es pot confondre amb l'enciam de font rodó i és la més mortal de totes. Diu que ha sentit dir que algú s'havia enverinat amb Tora aquesta primavera a Andorra. A mi també em sona, però no recordo qui. Mentre dono voltes a la memòria en Peret explica que fa 30 anys en un hotel d'Encamp dos turistes es van morir enverinats després d'haver menjar tora blava pensant que era enciam de font. A tocar de la seva borda n'hi havia dues, de mates de tora, però ell les va arrencar de socarrel amb l'aixada. Aleshores ho recordo: qui era aquell que la primavera passada es va enverinar amb un fals enciam de font. Ho explico a en Peret i en Jordi insisteix: "ho veus? ja t'ho deia que aquest estava més integrat que jo". Passem per un dels trossos del camí, ja a tocar de l'Arimana, que estan refets amb ciment, i amb unes baranes de fusta per evitar que algú caigui pel barranc. A en Jordi no li agrada. A en Peret sí; i elogia les millores fetes a la Vall del Riu per l'actual cònsol. En Jordi intenta estirar-lo de la llengua, parlant dels deliris de grandesa de cònsols anteriors, en època de vaques grasses, però en Peret, més canillenc que la Mare de Déu de Meritxell, s'esmunyeix per no donar la seva opinió. Parla d'una carretera que fa 30 anys s'havia projectat des de l'Arimana fins als Plans de Ransol, passant per la Vall del Riu. Una carretera que ja no es farà mai: "Ara ja no agraden aquestes coses". I a ell ja li està bé; com també li està bé la nostra insistència en arreglar les bordes i dedicar-les al turisme rural; i fins i tot la nostra idea que el Govern ho subvencioni. Nosaltres anem donant idees, com si no fóssim dels primers a saber que la caixa està més buida que mai.

L'alegria de l'activitat

2011-03-20T01:45:00.000+01:00

Durant anys vaig estudiar piano i harmonia a l'Escola de Música de l'Orfeó de Sants. Les últimes setmanes de març, quan s'acostava la primavera, els alumnes -els deixebles- de la Calamanda Closa preparàvem una audició que invariablement duia per títol l'alegria de l'activitat; expressió que, segons sembla, feia servir Johann Sebastian Bach per referir-se a la joia que hi ha en el treball, en el treball en si, deslligada de qualsevol resultat concret. Certament, en la música de Bach hi ha alguna cosa així com l'alegria del procés, més que no pas de la culminació; perquè culminar no era lo seu. El cas és que jo això de l'alegria de l'activitat m'ho prenia d'una forma menys luterana, menys centrada en el treball i més enfocada en el fer coses, moltes coses, en el no parar de fer coses. Total, que en lloc de Bach sempre acabava tocant Scarlatti o Galuppi.

No sé per què, però l'expressió l'alegria de l'activitat no parava de rondar pel meu cap mentre baixava per la pista de Les marrades d'Arinsal ahir -dissabte- a la nit. Suposo que per això de l'alegria de fer coses, de fer moltes coses. Suposo que perquè era l'última nit abans de l'arribada de la primavera i perquè amb la Laia voltant per aquestes valls és impossible no deixar-se endur per l'alegria de l'activitat, de fer moltes coses.

A la tarda, la Laia m'havia enviat un missatge proposant-me una raquetada nocturna. La lluna plena estava molt a prop de nosaltres, com no hi tornaria a estar fins d'aquí 15 anys, 18 diuen alguns... Vaja, que la llum de la lluna s'havia d'aprofitar. Diuen que Bach va copiar durant nits una llarga partitura que el seu germà gran no volia deixar-li i que la va copiar a la llum de lluna. Però Bach no coneixia a la Laia. Nosaltres no estàvem per copiar partitures.

Però tampoc per anar amb raquetes... uf! És que les raquetades són molt cansades... Així és que, mentre creuava aquest poble infestat d'urbanos en què s'ha convetit la Massana, vaig trucar a la Laia per dir-li que millor ho deixàvem per un altre dia.

Però la Laia ja havia canviat de plans i ara ja no es tractava d'una raquetada, sinó d'una esquiada nocturna. El pla era el següent: pujar amb dos cotxes fins al capdamunt del poble d'Arinsal. Deixar-ne un allà, al punt més baix de les pistes d'esquí i amb l'altre pujar fins a Comallempla: un cop allà, baixar esquiant per la pista de Les Marrades fins al poble.

No podia dir que no. Era un pla genial. Havia de passar un moment per la redacció del Periòdic i no vaig poder estar-me d'anunciar-ho als quatre vents: Algú vol venir a esquiar? Demà? No, ara. Li vaig dir a l'Eva que reservés mitja pàgines de successos per si de cas.

Vam arribar a les pistes i vam comprovar que la ratrac feinejava entre el Comallempla i l'alt de la Capa. Pista lliure, doncs! I amb l'ànim amb què es fan les entremeliadures, ens vam deixar caure pels revolts de la pista blava.

La neu era dura, glaçada, i la visibilitat era perfecta. La llum de la lluna, la neu, els boscos, els fanals d'Arinsal al fons de la vall... pletòric!, que diria la Laia.

Un luxe, sens dubte. Un luxe gratuït, d'aquests que es podrien incloure en el meu famós llibre -que encara no he escrit- titulat Com viure com un marquès sense ser-ho. I aleshores se'ns va acudir... Per què no obren els remuntadors les nits de lluna plena? Tot plegat seria una mica menys exclusiu, però ens evitaríem la despesa logística de dos cotxes.

De moment, però, si volem repetir, haurem de seguir fent rallies nocturns entre Arinsal i el Comallempla. També té la seva gràcia... com esquiar sobre neu glaçada: després no cal netejar els esquisos, queden nets i secs tan bon punt te'ls treus.

An amusing little piece of nonsense

2011-02-07T01:34:00.001+01:00

Fa dies que tinc a casa una plaga de menairons. A Ordino, ho sap tothom, és habitual tenir menairons convivint amb els humans i pot considerar-se desafortunat aquell que no n'ha trobat mai cap. Però si la manca de menairons és una desgràcia, no ho és menys un excés dels mateixos. En el fons, els menairons -igual que els seus cosins: els follets i els farfadets- només volen ajudar. I els menairons de casa meva fa dies que estan entestats a reordenar els meus llibres. Es veu que no els agrada com estan col·locats i de ben segur coneixen un sistema de classificació més còmode i racional. El problema és que aquests éssers feèrics són inconstants per naturalesa i els agrada tenir feines a mig acabar. I jo ja m'estic acostumant a trobar-me cada matí un munt de llibres desendreçats damunt la taula. Llibres escampats sense ordre ni concert. Això sí, sempre, invariablement, en deixen un d'obert: Les aventures d'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. I no sé si serà per això que diumenge, mentre l'Eva i la Laia estaven esmorzant amb mi a casa, vaig tenir una idea pròpia d'Alícia. Estava menjant-me l'enèsima rosquilla de Sant Blai del dia i, tot mirant la caixa de metall, vaig dir: "Us imagineu ser prou petit per entrar en aquesta caixa i llençar-se de cap sobre les rosquilles?"

I devia explicar-me molt bé, perquè la Laia i l'Eva s'ho van imaginar sense gaire esforç. Quin plaer viure per una estona en una caixa plena de rosquilles de Sant Blai! Caminar i notar com el sucre cruixeix sota els nostres peus, saltar i rebotar contra la pasta de full tendra i lleugerament humida, deixar-se bressolar per la seva aroma i adormir-se entre els seus plecs... L'única cosa que pot superar en intensitat el fet de menjar rosquilles de Sant Blai és deixar-se devorar per les rosquilles de Sant Blai.

No sé qui d'entre els tres va tenir un rampell de realisme: "Au! tot això són fantasies!". I quan vam mossegar la següent rosquilla el món es va posar de cap per avall. Ja ho tenen això els diumenge a Ordino: que inciten a jugar al món al revés. Si les rosquilles devoren les persones, també podria ser que un matí d'hivern es convertís en un migdia tropical, que a més de 2.000 metres sobre el nivell de mar sorgís una platja i que en lloc de posar gel a les begudes, posem les begudes al gel.

Ho teníem davant dels nostres ulls i no ens ho crèiem. Tot de sobte estàvem en una gran extensió coberta de neu en algun lloc inconcret proper a Arcalís. De fons ens arribava una vaga remor dels cotxes que pujaven a les pistes i a l'horitzó vèiem els esquiadors més matiners lliscant per la Portella del Mig.

La presència d'unes raquetes de neu i d'uns pals ens feien saber com havíem arribat fins a aquell lloc, però cap dels tres no recordava haver caminat pel bosc del Castellar ni pel Comís Vell fins a arribar a aquella esplanada. Però, ja que hi érem, calia aprofitar-ho. Al capdavall, una aventura és un inconvenient ben assumit, que diria Chesterton.

Sense preguntar-nos si havien estat els menairons, els follets o els farfadets, vam decidir aprofitar el Martini Rosso, les olives, les escopinyes i les patates d'aquest improvisat vermut d'altura.

A mig vermut, vam escoltar un soroll i va aparèixer un home amb orelles i nas de conill fent esquí de muntanya. Semblava atrafegat: no parava de mirar el rellotge. "Esteu com en una cala", ens va dir mentre passava sense aturar-se pel nostre costat. I tenia raó: feia tanta calor que allò semblava una platja.

De lluny, una mica més amunt per la pala de neu, un altre grup d'esquiadors ens mirava encuriosit. Anaven tots molt junts i avançaven a poc a poc, talment com una eruga. No sabria dir-vos si van arribar a passar per allà on érem nosaltres, tot i que estic del tot convençut que no hi havia un altre camí. A mesura que la resplandor de la neu s'anava apoderant de nosaltres anàvem parlant de coses cada cop més estranyes. Ens vam trobar, tot de sobte, extraient les conclusions més altisonants de fets formulats minuts abans com a mera hipòtesi. There's nothing like talking nonsense and drinking Martini Rosso in a winter morning.

"Quina llastima no haver portat una baralla de cartes", va lamentar-se la Laia. "Crec que jo en tinc una", va dir l'Eva i va començar a remenar a la seva motxilla. Efectivament, en tenia una, però no una baralla, sinó una carta, una sola carta: la reina de cors. "A qui se li acut venir a la muntanya només amb una carta en lloc d'agafar la baralla sencera!", va increpar-li la Laia. "Com a mínim he portat una carta, tu no n'has dut cap", li va respondre l'Eva. Em vaig veure obligat a intervenir per matisar que, tenint en compte que cap dels tres no recordava com havíem arribat fins a allí, ningú no havia portat res perquè ningú no havia vingut a la muntanya. De fet es podia dir sense risc de caure en l'egocentrisme que la muntanya havia vingut a nosaltres. Així és que, mancats com estàvem de cartes -amb l'única excepció de la reina de cors- vam organitzar el Primer Open de Golf del Comís Vell.

Els únics participants érem la Laia i jo. L'Eva, amb la carta de la reina de cors a la mà, feia d'àrbitre. Vaig guanyar jo, que tinc millor swing -com s'aprecia a la fotografia-, però l'Eva va decidir que tots dos havíem perdut i que qui havia guanyat havia estat ella. Per mostrar el nostre desacord vam començar a fer tombarelles per la neu amb tanta força que vam desestabilitzar la muntanya: el terra es va començar a inclinar i cada cop era més difícil baixar per tornar allà on veníem; que no sabíem on era, però intuíem que era cap a baix.

No sé si va ser aleshores o abans que vaig començar a tenir la sensació d'estar somiant. Era un somni càlid i divertit, però no va a trigar a convertir-se en un malson en el qual l'Eva tenia un atac de pànic enmig d'un pendent de neu que no sabia com encarar. Quant a la perspectiva, hi ha tres tipus de somnis: aquells que els veus des de fora, com si fossis un espectador o un déu; aquells que els veus des de dins com si fossis tu mateix i aquells que els veus des de dins com si fossis una altra persona. El meu somni combinava les dues últimes categories: des dels meus ulls, estàvem en un suau pendent nevat; des dels ulls de l'Eva era un pendent relliscós i gèlid que conduïa al més terrible dels abismes. Calia veure-ho des de fora, des del punt de vista dels déus, per saber qui tenia raó. Ho anava a fer quan, tot de sobte, vaig escoltar un soroll estrident, com el cant d'un gall o un timbre o un telèfon. El soroll provenia del menjador. Vaig obrir als ulls i era a l'habitació de casa. "Maleïts menairons!", vaig exclamar mentre anava al menjador: Hi havia un pollastre partit en vuit trossos descongelant-se damunt la taula. Al sofà, la Laia tot just es despertava d'una profunda migdiada. Algú trucava a la porta: era l'Eva, amb una amanida de brots d'espinacs i nous sota el braç. "Porto el primer plat, dinem?", va preguntar en entrar al menjador. Vaig mirar el rellotge: passaven pocs minuts de les set de la tarda. I ens vam posar a dinar.

Tranquil·litat violeta

2011-01-21T19:11:00.002+01:00

Porto tot el dia a casa, talment com un hobbit. Des d'ahir al vespre, a Ordino no ha parat de nevar. No neva molt, però no para. Mentre el sol es ponia més enllà de la collada de Montaner m'he posat a menjar maduixes. Els que em coneixen bé saben fins a quin punt m'agraden les maduixes: sense nata, ni sucre, ni suc de taronja, ni vinagre, ni res que pugui espatllar-les. Maduixes passades per aigua i prou.

Els anglesos en diuen strawberry. Em cauen bé els anglesos, però durant anys m'he preguntat què té a veure una maduixa amb una baia de palla. Els diccionaris etimològics britànics diuen que l'straw de strawberry podria provenir de les petites llavors groguenques que esquitxen les maduixes. Però no n'estan segurs i a mi no em convenç. Avui hi he parat atenció i, efectivament, hi ha maduixes que, en mossegar-les, et fan arribar un vague aroma de palla, d'herba torrada pel Sol. N'hi ha d'altres que tenen gust a humitat, a molsa. També n'hi ha algunes en les que la dolçor s'ha concentrat i ha guanyat la batalla a l'acidesa. L'equilibri entre dolçor i acidesa de les maduixes és una de les coses més delicades que hi ha... i més difícils d'assolir. Menjar un bol de maduixes és sempre buscar aquella que més s'acosta a la perfecció; i n'hi ha poques, molt poques.

Les maduixes d'aquesta tarda eren especialment bones. He anat a mirar la caixa que vaig comprar l'altre dia al Monoprix per saber d'on eren. Es diuen Platero i, és clar, són de Moguer, com el poeta. I a mi m'ha vingut al cap aquella sinestèsia seva: "qué tranquilidad violeta" de Baladas de primavera. No és el millor Juan Ramón Jiménez, però és el que les maduixes m'han fet recordar.

PS: Donant voltes per la wikipedia he trobat una possible explicació etimológica a això de la baia de palla. Quan la varietat fragaria x ananassa (maduixa de jardí o maduixot) encara no era la predominant, les maduixes silvestres, les fragaria vesca, es collien enfilant-les amb una palla. Amb les maduixes que tenim ara als mercats no es pot fer: són massa grosses; però amb les maduixes silvestres, sí. Així, com a mínim, es feia al nord d'Europa. Potser és per això que els anglesos en diuen strawberry.

Que comenci l'espectacle!

2010-11-20T06:25:00.000+01:00

Mireu aquestes fotografies d'Incles. Ni Vivaldi ho hauria descrit millor: L'alegria de la primavera i la jocunditat de l'estiu fa temps que han deixat aquestes Valls, donant pas a la melangia de la tardor i l'espiritualitat de l'hivern.

Com que les estacions de l'any són, per damunt de qualsevol altra cosa, cícliques, conviden a pensar en les tradicions. I ja comença a ser una tradició per a mi inaugurar la temporada d'hivern amb la Laia. Amb ella vam anar a esquiar a Arcalís l'últim cap de setmana de novembre del 2008, amb una tempesta de neu considerable. L'any passat, la season va començar amb una raquetada a Sorteny i una esquiada accidentada a Grau Roig i Pas de la Casa amb dificultats per travessar el Coll Blanc, encara més ventós de l'habitual. I aquest any: l'hivern comença oficialment amb una raquetada a Siscaró, a l'extrem oriental de la vall d'Incles.

Abans d'iniciar la raquetada en si mateixa, el primer repte era arribar fins al pont de la Baladosa, on havíem de deixar el cotxe. La carretera que s'endinsa a la vall d'Incles és una de les més estretes, de les més maques i de les més protegides d'Andorra, fins al punt que a l'hivern ningú no li treu la neu, suposo que per resguardar-la del turisme de masses.

I sí, vam arribar a la Baladosa sense problemes: és com esquiar, però sobre rodes. A diferència del que passa a l'estiu, no hi havia cap aglomeració: teníem tot l'aparcament per a nosaltres sols.

També el camí era només per a nosaltres. En els primers trams encara s'endevinaven les pedres amagades sota la neu. Però a mesura que ascendíem pel bosc de Cúbol, el gruix de neu era cada cop més considerable.

És aleshores que un comença a recordar que les raquetes funcionen molt bé en pla, però que comencen a donar complicacions en els desnivells, especialment quan le neu amaga roques, talment com la fruita madura amaga els pinyols.

Definitivament, tot i que frueixo de l'hivern com pocs, m'agraden més l'estiu i la primavera: són més directes, van més de cara. A l'hivern, sense anar més lluny, és quasi impossible no desviar-se del camí, perquè el camí està sempre colgat de neu. Hi ha referents que ajuden a guiar-nos, com aquesta cascada, vista aquí al juny i al novembre:

L'ascensió del bosc de Cúbol és una ascensió amb premi: al capdamunt hi ha un dels indrets més bells d'Andorra: la pleta de Siscaró. No és exagerat dir que està regada per 100 rierols i que a principis d'estiu és d'un verdor tan extraordinària que cap càmera fotogràfica pot reproduir amb fidelitat. Com aquesta fotografia feta l'estiu del 2009, baixant a la pleta des del Siscar:

Però en la bellesa, que té un punt de divina i inhumana, hi ha sempre quelcom de perillós. I la pleta de Siscaró, tan fèrtil i amable a l'estiu, és una trampa mortal a l'hivern. Aparenment estem davant una gran extensió plana de neu i gel. Però sota el mantell blanc, reposa l'aiguamoll...

Quan ja era massa tard per fer-se enrere, quan ens semblava que ja érem a les portes del refugi de Siscaró, la Laia i jo vam descobrir que no estàvem en un plat de nata gegantí, sinó més aviat en un crema catalana immensa i que, per a desgràcia nostra, el sucre cremat començava a cedir a la pressió de la cullera, que érem nosaltres...

La metàfora no és meva, ho reconec, és de la Laia, però ara no podem perdre el temps amb disputes sobre l'autoria: acabem de ficar la pota -raqueta inclosa- fins al fons en una barreja d'aigua gèlida, fang i neu i hem de córrer a refugiar-nos a la cabana de Siscaró. Tenim els peus glaçats: i si encenem el foc?

Per què enganyar-nos? Les coses o es fan ben fetes o més val no fer-les.

I com que el dia sembla que vol ser ric en metàfores, continuem: Tot just el foc està encès m'adono en veu alta del veritable significat d'aquella metàfora tronada que equipara l'amor amb una flama, aquella flama que "mil rius no poden ofegar", que diu el Càntic els Càntics. Encendre el foc i mantenir-lo encès és qüestió de cura, de paciència, de perseverança, d'il·lusió, de necessitat, d'optimisme, de confiança... Doncs això, tot això, és també aplicable a l'amor.

Aquell foc va ser la nostra perdició i la ruïna dels bons propòsits de primera hora del matí. Se suposava que havíem de fer una parada tècnica al refugi i després continuar l'ascens fins als estanys de Siscaró; però davant la llar de foc s'hi està tan bé i els temps passa tan ràpid!

Escalfar-se les mancs i els peus a la llar de foc mentre a l'altre costat dels vidres s'estén un mar de neu, és un luxe... un luxe gratuït. Les mans, els peus... i les botes!

És clar que això de deixar les botes massa a la vora del foc, pot tenir conseqüències fatals:

Un plaer calçar-se les botes calentes per sortir a caminar damunt la neu. Explicaria la baixada fins a la Baladosa, però no em vull fer pesat: és com la pujada, però al revés. Bé, en nom de Laia & Iago Winter Productions espero que us hagi agradat i us dono la benviguda a la temporada. Això tot just acaba de començar.

Les festes de la Mercè

2010-09-28T00:14:00.001+02:00

És inevitable que quan s'acosten les festes de la Mercè em recordi d'ella. Perquè va ser en uns dies com aquests que ens vam conèixer. Mai ningú m'ha esperat tant sense saber ni tan sols qui era. O, dit d'una altra manera menys amable, mai no he fet esperar tant ningú de qui només coneixia el nom. Una hora i mitja, si mal no recordo. Però no va fer mala cara. Tot el contrari, es va alegrar en veure en Cabe, d'un blau lluent com poques vegades sota el sol d'aquell matí de setembre al Putxet.

Tot just començava la tardor del 2004 i l'Ana, en Biel i jo acabàvem d'aterrar a Barcelona, portant amb nosaltres l'últim sol de l'estiu de l'Empordà. M'havien parlat sovint d'ella, de la noia que els havia acompanyat al Fòrum Social Europeu de París encara no feia un any. No la coneixia... o potser sí. ¿Com oblidar aquells ulls verds, de mirada a voltes distant, els tirabuixons de bronze i els pòmuls encesos per la sang? Els meus ulls s'havien creuat amb ella moltes vegades al bar de la universitat i ara, tot d'una, aconseguia posar nom a una cara coneguda i cara a un nom que començava a ser familiar.

Ebris de llum com estàvem, vam travessar Barcelona d'una punta a l'altra i, no sé com, després que l'Ana s'esfumés, vam acabar ella, en Biel i jo en un petit restaurant de la Boqueria. Quin presagi dels temps que encara havien de venir! La nit va ser llarga, però es va fer curta i, transcorreguda una estona molt breu, ja no només el seu rostre i el seu nom m'eren familiars, sinó tot. D'on havia sorgit aquella coneixença tan profunda, tot de sobte? D'on i per què? "No necesito tiempo para saber cómo eres, conocerse es el relámpago", havia escrit mesos abans l'Ana -manllevant els versos de Salinas- a les cobertes d'un llibre que va regalar-me. I aquella nit, a la Boqueria, sense necessitat de citar cap poeta, entre ella i jo va caure un llampec.

No sé si va ser aquella nit, o setmanes més tard a Cadaqués, o potser un matí a la terrassa de la cafeteria del campus de Ciutadella, o una tarda voltant per Santiago, o un vespre en un bar de Barcelona... No sé on va ser, però sí que recordo què va dir-me: "D'aquí molts i molts anys, quan siguem vells i jo estigui fent mitja en un balancí vindran els teus néts i em diran que sempre els estàs explicant batalletes i jo els diré: 'no us cregueu res del que us digui l'avi Iago, no li feu cas'". Pot semblar estrany, però aquelles paraules, tal vegada dites sense pensar gaire i amb més interès per burlar-se del present que no pas per dibuixar el futur, van arribar molt endins del meu ésser. "¿Vols dir que ens veurem sovint, que estarem a prop l'un de l'altra quan siguem vells?", vaig preguntar-li; els seus ulls van baixar un instant de l'esfera on estaven instal·lats i es van tornar més humans, més propers: "és clar que sí! per què no?".

Des d'aleshores la vida ens ha demostrat a parts iguals com d'encertada i equivocada era aquella resposta; però hi ha coses que perduren més enllà del temps i les paraules i res del que es diu des del cor es diu en va. Ara toca separació, no pas per ella, sinó per aquesta subtil teranyina de camins que els deús han anat teixint al voltant de tots nosaltres.

L'últim cop que ens vam veure va ser a finals d'agost. A finals d'aquest estiu que ha desembocat de forma abrupta i precipitada en una tardor que s'anuncia molt llarga. Em va proposar, com ha fet altres vegades aquests últims temps, anar a veure l'Ana a l'Escala. Vaig dir que no: el meu cor no estava prou fort per encarar-se a una tomba. Vam optar per una platja tranquil·la i per no fer preguntes. Els amics es fan poques preguntes.

El setembre se m'ha escolat entre els dits, veloç, entre Andorra i Barcelona i han tornat a arribar els dies de la Mercè i jo m'he recordat d'ella, que abans de conèixer-la ja estava acostumat a la seva existència... i que l'estimo, amb les poques virtuts que ens diferencien i els nombrosos defectes que ens assimilen, d'aquella manera subtil i curiosa amb què s'estimen els que estan cridats a envellir sense perdre's de vista, fent mitja i explicant batalletes. Qui sap si tot això que escric no és més que una batalleta més i ella, en escoltar-la quan hagin passat tots els anys, dirà allò de: "no us cregueu res del que digui l'avi Iago, no li feu cas".

Seguint la pista del carrilet de la Costa Brava

2010-09-21T01:56:00.002+02:00

Distància: 82 kilòmetres (anada i tornada)
Sortida: Sant Feliu de Guíxols (antiga estació del carrilet)
Arribada: Girona (escales de la catedral)

Fa temps que li tenia ganes i aquest estiu me les vaig fer passar totes de cop. Des que vaig descobrir la via verda de l'antic carrilet que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols que volia completar-la en bicicleta. A mitjan agost ho vagi fer. Després d'un parell de dies de rodatge per Sant Feliu i voltants, vaig sortir a l'aventura.

La primera part del recorregut la coneixia prou bé: La sortida de Sant Feliu en lleugera pendent fins a passar el collet que separa el poble de la badia de Sant Pol, travessar S'Agaró per l'interior, arribar a Castell d'Aro entre dues fileres d'arbres que recorden el pas de la via i d'allà entre camps i vorejant la carretera fins a Santa Cristina d'Aro. Tots aquests poblets, conserven l'antiga estació del carrilet, normalment transformada en una oficina de turisme, un bar o algun tipus de centre cívic.

Després de passar Santa Cristina i el baxiador de Bell-lloc i Font-picant, el camí s'endinsa en una zona una mica més boscosa, entre els termes de Santa Cristina i Llagostera. El bosc es va aclarint aviat i, a mesura que s'aclareix, el camí es torna més costerut. Aquesta és la zona més dura del recorregut. No és res de l'altre món, perquè, al capdavall, es tracta de seguir la via d'un tren i els trens mai tenen grans desnivells, però en un migdia d'agost i amb un cos poc habituat com el meu, no va ser del tot senzill.

Quan el camí arriba a Llagostera es torna força més civilitzat. Gairebé a la sortida del poble ens trobem amb un altra exemple d'aquesta arquitectura que el carrilet va potenciar. A mi, aquestes estacions de maó pulcres i endreçades em recorden aquelles casetes que es col·loquen a les maquetes dels trens elèctrics i també a la recreació de trens i estacions a petita escala que hi ha al Parc de l'Oreneta de Barcelona.

En sortir de Llagostera direcció a Cassà, l'esvelt campanar de la població s'acomiada de nosaltres. L'antiga via va avançant entre els camps i, tot de sobte, ens envaeix una calor sufocant, molt humida.

És el moment en què el camí travessa un camp de blat de moro. No sé per què, però diríeu que les panotxes desprenen aquella calor enganxosa. Afortunadament, a l'hora que hi vaig passar estaven encesos els aspersors automàtics i vaig aprofitar per fer una dutxa inesperada, bicicleta inclosa.

Després de la plantació de blat de moro, el camí segueix avançant entre els camps i els canyissars: de tant en tant, un petit pont creua un rierol o una riera. I al fons, al final del recte paviment de sauló s'intueix el campanar de Cassà de la Selva.

La via del carrilet encercla Cassà pel sud i per l'est i després va sepentejant, flirtejant amb la carretera, en direcció a Llambilles.

Tot i que, en línies generals, la via verda del carrilet està ben indicada, a Llambilles tot es fa una mica confús. Un tros de la carretera està en obres i han desaparegut els cartells indicadors; per intuïció vaig acabar deduint que la ruta del carrilet era una que passava entre unes cases i la presència, més endavant, dels característics dibuixos de bicicletes al paviment em van servir per saber que estava en el bon camí.

Quan la via verda arriba a Quart el paisatge ja és molt més urbà, ja s'intueix Girona. Amb tot, al bellmig de Quart encara es poden fer fotografies com aquesta: una masia amb una porta dovellada i un campanar romànic al fons de la imatge.

I Girona ens rep, fent la migdiada a banda i banda de l'Onyar. No és encara la Girona mítica, sinó un barri més modern, amb certa gràcia malgrat tot. Vorejant el riu arribem a la Girona autèntica i amb més de quaranta quilòmetres a les cames té un aire triomfal entrar per la Rambla de la Llibertat i perdre's amb la bicicleta pels carrerons fins arribar a les escales de la catedral.

Vaig arribar a Girona cap a dos quarts de tres i vaig dinar en una terrassa de la Rambla quan alguns guiris ja començaven a pensar en el seu sopar. És curiós, perquè tothom feia la seva vida i jo pensava: "no saben que he vingut des de Sant Feliu en bicicleta i que d'aquí una estona tornaré a marxar pedalant cap a la Costa Brava". Però en el fons sempre és igual, la gent que ens trobem pel carrer a les ciutatrs no saben pràcticament res de nosaltres, si fa poc que hem arribat o si marxarem aviat, si ens agrada Mozart o Queen, si tenim el cor trencat o l'ànima plena d'esperances... o ¿qui sap? potser totes aquestes coses a la vegada i moltes més.

Que no me n'oblidi: Ella. Després de ser els meus peus durant més de 80 quilòmetres, li he de fer un petit homenatge. Aquesta és la bicicleta que vaig llogar a Sant Feliu i que em va portar a Girona. Li posaria nom, sempre m'ha agradat posar nom -i amb el nom ¿vida?- a les coses, però ara em costa. Per posar nom a les coses s'ha d'estar molt i molt alegre. Si voleu batejar-la vosaltres...

Ver Via verda Sant Feliu - Girona en un mapa más grande

¿Per què no tenim anella verda a Ordino?

2010-06-10T16:22:00.000+02:00

Aquesta primavera està essent poc propícia per a les excursions. Massa pluja i massa fred. Va arribar el primer dia de juny i jo encara no havia fet cap sortida digna de ser mencionada. Era el dia abans del meu 27è aniversari i tampoc no em volia cansar massa, així és que vaig decidir fer un tomb per la vall, sense enfilar-me a cap pic. Vaig aprofitar per sortir, pel camí de Segudet, quan Ordino feia la migdiada.

La meva intenció era inventar-me una nova ruta: la de l'anella verda d'Ordino. Si a Andorra la Vella en tenen una ¿per què nosaltres no? La d'Ordino havia de ser, forçosament, més dura, però res de l'altre món. Així és que vaig agafa el GR que surt de la falda del Casamanya cap a la Cortinada, un camí que conec prou bé.

El GR puja pel Solà de Segudet i, ja dins el bosc, enfila la vall cap a Sornàs. El camí et dóna l'opció de baixar a Sornàs o de seguir pujant fins a les Planes, camí d'Ansalonga i la Cortinada. Sornàs apareix aleshores, somnolent, al fons de la vall, resguardat per les últimes estribacions de la serra del Jou i de la Llonga, que separa les parròquies d'Ordino i la Massana i que havien de ser -segons el meu projecte, el camí de tornada. A l'angle superior dret de la fotografia hi apareix, traient el cap, l'Alt de la Capa, més enllà d'Arinsal.

El camí puja encara una mica més, fins arribar a una zona més humida, més verda, on el terreny es torna menys costerut, més obert, i els arbres donen pas als prats: Són les planes de Sornàs.

D'allà el camí baixa abruptament fins al fons de la vall, arribant a la Cortinada tot vorejant el camp de golf. De sobte, el paisatge es torna insuportablement civilitzat.

El nostre camí travessa la Cortinada per la part més antiga del poble i enfila la vall d'Ordino, coincidint momentàniament amb la ruta del ferro, fins al pont d'Arans.

La meva idea consistia a travessar la vall pel pont d'Arans i d'allà pujar fins al coll de les cases per tornar a Ordino seguint la carena de la serra que tanca la vall per l'oest. La pujada cap al coll de les Cases era dura, això ja m'ho imaginava. És un camí que segueix una canal i que en una distància lineal d'un quilòmetre i mig salva un desnivell de gairebé 600 metres. Ofereix, això, si, vistes poc acostumades de la Cortinada i voltants.

El Coll de les Cases és una petita clariana al capdamunt del bosc des de la qual s'obtenen bones vistes de la vall d'Ordino tancant-se cap a Sorteny i Arcalís, d'una banda...

i de el cap de la vall d'Arinsal, amb les pistes d'esquí, ja despullades de neu, de l'altra. Els tres pics que protagonitzen la següent imatge són l'Alt de la Capa, a l'esquerra, el pic del Port Vell, a la dreta, i el pic del Port Negre, al mig. Darrere aquest últim s'obre la vall de Tor, d'anomenada entre els periodistes de successos, ja al Pallars Sobirà.

Des del coll de les Cases es pot baixar cap al Mas de Ribafeta i Arinsal o, com era el meu propòsit, agafar un camí que va cap al sud, resseguint la línia de la Carena. Sobre el mapa, és un camí amb ascensons i descensos suaus, que alterna pics de menys de 2000 metres i collades més planes. Sobre el mapa, perquè quan un ja porta més de 10 quilòmetres de pujades i baixades, resseguir una carena no és el més recomanable. La cosa va anar més o menys bé fins al pic del Solà d'Erts, a 1980,2 metres d'altitud. D'allà el camí baixa de la forma més abrupta possible fins al coll de Jou i allò ja va ser insuportable per a les meves cames. Estava exhaust, però vaig agrair no sabeu quant que un quilòmetre i mig després el camí es tornés a enfilar. "Llàstima que després torni a baixar", pensava. I ho fa, ¡i tant! serpentejant sobre la plana amable i feliç de l'Any de la Part per, deviar-se a l'últim moment i desembocar al pont de Sornàs. Mai la carretera general d'entrada a Ordino m'havia semblat tan dura! Aleshores vaig comprendre perquè a Ordino no tenim anella verda. No pas perquè no ens la mereixem, sinó perquè no és qüestió de matar els turistes (de moment).

Ver L'anella verda d'Ordino en un mapa más grande

Quan la Segarra sembla Hertfordshire

2010-05-12T01:11:00.002+02:00

Va ser dilluns a la tarda, quan pujava a Andorra després d'uns dies a Barcelona. En passar el túnel del Bruc em vaig trobar amb un paisatge verd i plujós, molt impropi de les terres de l'Anoia i de la Segarra, normalment groguenques i assedegades. En lloc de sortir a Jorba o esperar a la sortida de Cervera -les dues que m'haurien portat directament al Pirineu- vaig decidir perdre'm per la carretera més secundària que trobés.

I tant si n'era, de secundària! Fins i tot terciària, m'atreviria a dir. L'asfalt anava cedint cada cop més a la vegetació: primer en forma d'esquerdes; després amb les vores del paviment, cada cop més difuminades... Va arribar un moment en què, més que una carretera, allò semblava un camí.

Va ser aleshores quan la vaig veure. Estava dreta al marge de la carretera, pocs metres abans d'un revolt. En un primer moment vaig pensar que es tractava d'una autoestopista o d'una dona de reputació gens dubtosa. Però a mesura que m'hi acostava em vaig adonar que anava vestida d'una manera estranya: duia un vestit blanc, amb un escot ample i rodó però gens insinuant; era com una túnica cenyida a sota el pit i al capdamunt dels braços. Es cobria del plugim amb una llarga capa proveïda d'una voluminosa caputxa.

No sé per què -perquè no ho faig mai- però vaig decidir aturar-me i demanar-li si volia pujar. Va assentir amb el cap i va obrir la porta del copilot. En treure's la caputxa vaig observar la meticulosa naturalitat del seu pentinat que només deixava lliures alguns tirabuixons que queien graciosament damunt del coll. No es pot dir que fos guapa, però tenia cert encant. Vaig fer-li alguna fotografia, però, no sé per què, un cop les vaig passar a l'ordinador vaig veure que no havia sortit a cap.

Quan ja feia una estona que havia pujat al cotxe em vaig adonar que no li havia preguntat allò que qualsevol persona preguntaria a algú que acaba de recollir en una carretera. És a dir, on anava. "A Meryton", em va respondre, "saps si queda molt lluny d'aquí?"

Meryton... El nom em sonava, i molt! Però amb aquell nom no estava segur que fos un poble de la Segarra. Ho vaig mirar a la Guia Campsa -ara Repsol- i res, no apareixia per enlloc. "Si...", va continuar ella, "he sortit de Norland Park aquest matí en direcció a Highbury, però m'he desviat del camí per passar per Pemberley, no coneixes la propietat de Pemberly?"

No, no la coneixia; però a la vegada si. Tots aquells noms em sonaven: Pemberly, Norland Park, Highbury, Meryton... i també d'altres a què es referia com Longbourn o Netherfield. Però tot allò sonava estrany. "Som a la Segarra", li vaig dir, "crec que tot això queda lluny d'aquí". "La Segarra?", va dir ella mirant amb perplexitat per la finestra, "pensava que estàvem a Hertfordshire". Realment ho semblava, si. Em vaig girar altra vegada per comentar amb ella la similitud, però ja no hi era. Havia desaparegut quan passàvem per un revolt pronunciat de la carretera, talment com la famosa autoestopista de llegenda urbana.

Vaig aturar el cotxe i vaig començar a buscar-la. Els prats verds, els arbres centenaris, el paisatge ondulant-se fins a l'horitzó... I si era veritat que estàvem a Hertfordshire? Però no, ¡com em podia refiar de les desvariacions d'una autoestopista vestida d'estil regència! Si ni tan sols m'havia dit el seu nom... I aleshores, damunt de l'herba, vaig trobar la clau de l'engima. Jane, és clar! Aquest era el seu nom.

El pic de la Font Blanca

2009-12-05T18:53:00.019+01:00

És aquest el relat d'una excursió que arriba amb tres mesos de retard. Les fotografies així ho evidencien. És ara, en ple pont de la Immaculada, quan Andorra s'omple fins a vessar de turistes buscant la neu i el fred que a mi em vaga de parlar sobre l'última excursió de l'estiu. La realitat és que fins fa pocs dies l'Enric no em va passar les fotos i és per això que ho escric ara, però m'agrada pensar que ho faig per portar la contrària.

Va ser la diada de Mertixell passada que l'Enric, la Gemma i jo vam decidir coronar el pic de la Font Blanca. La Gemma ja feia temps que li tenia ganes a aquesta muntanya que se'ns apareix fugaçment cada cop que, camí de la Massana i Ordino, sortim dels túnels de Sant Antoni. Durant menys d'un minut, mentre el cotxe remunta la pendent entre el darrer túnel i la benzinera d'entrada a la Massana que veiem el pic de Font Blanca, gairebé sempre cobert de neu, punxegut, talment com si sortís d'un estoig de Caran d'Ache. Després, el Casamanya d'una banda i el massís del Coma Pedrosa de l'altra s'encarreguen d'amagar-lo. L'amaguen tant i tant que no el veiem ni tan sols quan deixem el cotxe a l'entrada d'Arcalís (abans del túnel) i pugem pel costat oposat a les pistes, el passat setembre totes pelades i avui plenes de neu.

I així, deixant Arcalís darrere nostre i pujant pel Comís Vell anàvem fent camí cap al pic de la Font Blanca. En aquest primer tram, no era ell, sinó el seu germà petit, el pic de Besalí, qui presidia la marxa.

A mig pujar el Comís Vell vam decidir no seguir el camí més recte i desviar-nos una mica fins a l'estany Esbalçat. Mentre pujàvem pel bosc del Castellar se'ns va aparèixer, lluny, un altre pic molt conegut, el de Casamanya. En aquesta fotografia es fa evident el que sempre ens diu en Rafa: que el Casamanya no és un, sinó tres pics i que el que coronem és el Casamanya del sud, el que queda més a la dreta:

I mentre divagàvem sobre això i allò, vam arribar a l'estany Esbalçat. Parada tècnica i primera fotografia de grup. Vaja, com es nota que ja han passat tres mesos; aleshores la Gemma acabava de tornar de Grècia, com la seva cara i les seves celles evidencien...

Després de diexar enrere l'estany Esbalçat, ens vam retrobar amb el camí directe que havíem deixat uns quants metres més avall. La ruta avançava amb una pendent considerable en direcció a la Coma del Mig. I va ser aleshores quan se'ns va aparèixer el pic de la Font Blanca. Què diferent comparat amb la visió que d'ell tenim habitualment des de la Massana! Aquí no era un pic punxegut, ni tan sols esbelt... La cara oest, per la qual pujàvem, és molt més amable que la del sud-est des de la qual el contemplem habitualment.
Amable, si, però punyetera també; perquè no sé com ho vam fer que vam perdre el camí. Com que la Coma semblava accessible i les tarteres no gaire extenses, vam decidir pujar pel dret.

En quina hora! Vista des de baix, la pujada smelbava lleugera, però a mesura que avnçàvem la penden i el vertigen anaven en augment. L'Enric, com de costum, va pujar a l'estil cabra montesa, mentre que la Gemma i jo vam anar a buscar el camí perdut, que avançava uns centenars de metres més enllà seguint la línia de la carena.
Ens vam retrobar a l'avantcambra del pic, on les vistes ja eren espectaculars. Com la de la fotografia següent: En primer terme, la cresta d'Arial, que separa Andorra de França i que davalla suaument fins al Port Vell. Al centre de la imatge, l'Estany Blau, ja en territori francès, vigilat de ben a prop pel pic de Thoumasset. A l'angle inferior dret s'obre la vall de Rialb.
I entre una cosa i l'altra vam fer el cim.

Vam descrobrir que el pic de la Font Blanca és un pic còmode, amb una bona extensió de terreny pla al capdamunt; i unes bones vistes, com aquesta de la vall d'Ordino que teníem al darrere.
Però la millor vista se l'emporta aquesta altra fotografia de l'Enric amb l'estany du Rouch de fons. No en va fa mesos que la té com a imatge de perfil al Facebook.

Un cop fetes les fotografies per a la posteritat vam dinar un menú ecològic i vegetarià i vam iniciar el descens. El primer que vam veure va ser una lliçó magistral de geografia ordinenca, tal i com ho mostra la fotografia: Al mig de la imatge, el pic de Besalí; just a sobre seu, els tres pics de Casamanya; i a l'angle superior esquerre el pic de l'Estanyó, que amb els seus 2.915 metres és el segons cim més alt del Principat, al seus peus s'intueix la vall de Sorteny.

De baixada vam seguir el camí bo, resseguint uns precipicis que, si haguessin tingut el mar als seus peus, bé podrien haver estat els penyassegats de la costa de Dover, al su d'Anglaterra.

¿Us imagineu com hauria quedat aquesta última fotografia si en lloc de la portella de Rialb de fons hi hagués el canal de la Mànega?

A més d'un ja li aniria bé que Andorra estés situada a l'English Channel i que els andorrans fossin súbdits de la Corona britànica, com Jersey o Guernsney. Així haguessin estat pirates en lloc de contrabandistes i avui podrien seguir vivint de l'expoli fiscal d'altres països gràcies a la protecció de Sa Graciosa Majestat. I no haurien de patir els efectes de les gesticulacions del megalòman Sarkozy... ¿fem un pensament?

Ver d'Arcalís al pic de la Font Blanc en un mapa más grande

És molt dur treballar els caps de setmana...

2009-11-17T15:21:00.007+01:00

És molt dur treballar els caps de setmana, una pràctica a la qual els periodistes ens hi veiem abocats sovint. És molt dur haver-se de llevar un dissabte de novembre a les vuit del matí i carregar els esquís i les botes al cotxe i haver d'anar, amb el fred del matí, fins a Grau Roig només perquè Grandvalira ha tingut l'ocurrència d'avançar la temporada.

Jo em dedico a la informació política i aquest tipus de coses se suposa que no les hauria de fer. Però és clar, és tan dur tenir el privilegi de ser dels primers de tot el país a desenterrar els esquís que no tothom s'hi presta. Davant la negativa de les meves companyes de societat (l'una fa molt que no esquia, l'altra té una vèrtebra que no sé que li passa, l'altra té la grip A...) em vaig oferir com a màrtir. Tot sigui per la causa. Bé, la Laia (que és correctora i encara té menys responsabilitats que jo en aquest àmbit) també es va sacrificar en pro del dret a la informació

Doncs, això: que no s'havia fet res tan heroïc en l'àmbit del periodisme des que el Washington Post va publicar l'afer Watergate. Així és que, plegats, vam anar dissabte passat a estrenar les pistes dels sectors de Grau Roig i Pas de la Casa. La neu era molt irregular: humida a les zones baixes i massa dura a les cotes més altes, però amb fragments aquí i allà de neu pols excel·lent.

Si, ja de per si, treballar els caps de setmana es mereix un plus, fer-ho dissabte passat encara més. Tot i que pugui semblar una feina còmoda, això d'anar a esquiar pot ser molt feixuc. Especialment quan les ràfegues del vent al Coll Blanc eren les que eren. El dia semblava plàcid, amb un Sol radiant lleugerament matisat per núvols quasi transparents, però el vent endimoniat que bufava al coll que separa el Pas de la Casa de Grau Roig era de por. Els que esquien per aquestes terres ja saben que és un lloc ventós, no en va és el punt que separa la vessant atlàntica de la vessant mediterrània dels Pirineus, però és que el vent de dissabte no tenia precedent: mentre féiem grans esforços per mantenir-nos drets, petits trossos de gel ens ametrallaven el cos i gairebé no ens deixaven obrir els ulls. Calia prendre la temible decisió: baixar cap a Grau Roig amb el vent de cara que feia impossible avançar o baixar cap al Pas de la Casa amb un vent de popa que podia enviar-nos fins a Tolosa a velocitat supersònica.

El primer cop vam prendre una decisió conservadora: baixar cap a Grau Roig. El segon ja ho vam fer cap al Pas de la Casa i, què voleu que es digui, al final un s'acostuma fins i tot a les ràfegues de vent apocalíptiques. I més quan del que es tracta és de crear opinió pública d'altura (a 2.500 mts. per ser més precisos).

Com soldats al peu del canó no vam deixar d'estar mai al peu de la notícia, fins i tot vam dinar a les pistes per no perdre'ns cap detall. És molt dur treballar en cap de setmana i és molt sacrificada la vida del periodista. Uf!

Si un matí d'hivern tres viatgers

2009-11-10T19:09:00.021+01:00

Distància: 8 kilòmetres
Sortida i arribada: Aparcament de Sorteny (1.781 mts.)
Cota mínima: 1.781 mts.
Cota màxima: 2.340 mts.

Va ser dilluns a la tarda, quan pujava de Barcelona a Andorra, que vaig veure, per primer cop aquesta temporada, els Pirineus amb el seu vestit d'hivern. Tots blancs, acaronats de lluny pel Sol de novembre, daurat i esmorteït, que s'esllanguia damunt la plana d'Urgell. Vaig recordar que, dies abans, havíem parlat de fer una excursió dimarts abans de tornar a la feina dimecres. "Com no sigui amb raquetes de neu...", vaig pensar. I així va ser.

Al Servei de Meteorologia d'Andorra anunciaven un dia assolellat, especialment al matí. Com que utilitzen una metodologia científica, el resultat va ser que el dia es va llevar gris i va anar empitjorant a mesura que avançaven les hores. Però si un matí d'hivern (per bé que encara al novembre) tres viatgers decideixen fer una excursió res no pot impedir-ho. I aquí els tenim a tots tres: l'Enric, la Laia i en Iago.

Tots tres tenim síndrome d'abstinència de l'esquí, però com que de moment la nostra droga no està al mercat i per arreu hi ha pols blancs, ens vam conformar amb la metadona de les raquetes.
Vam decidir caminar sobre segur i anar a Sorteny, la vall de les bruixes remeieres, que a la primavera s'omple de plantes medicinals, i que jo voldria creure que agafa el seu nom de sortilegi o alguna cosa semblant. Se non è vero, è ben trovato, no us sembla?
De plantes medicinals n'hi havia ben poques. De bruixes, ni rastre. Només hi havia neu, molta ney. Neu fins als genolls com mostra aquesta foto. I més amunt dels genolls, també. Jo, que fa dos anys vaig fer vàries vegades aquest camí amb raquetes, mai no havia vist tanta neu al bosc que puja de la vall de Sorteny cap a l'Estanyó.
Un cop superat el bosc -el temible bosc de Sorteny a l'Estanyó que és una de les ascensions més absurdes i més cansades que hi ha- la cosa canviava. A la pleta del Llomar també hi havia un bon paquet de neu, però estava més endurida pel vent i costava menys de caminar-hi per sobre.

A mesura que avançàvem cap a l'estret de l'Estanyó el cel s'anava posant més i més amenaçador. Tement l'arribada imminent d'una nevada considerable, vam decidir dinar. Diu Marguerite Yourcenar a Memòries d'Adrià allò de "intentem entrar a la mort amb els ulls oberts". Jo sempre he estat de l'opinió que és millor entrar-hi amb la panxa plena, els ulls sempre tindrem temps d'obrir-los després... O sigui que ens vam asseure i vam dinar (entrepans de la Fleca Font, així tot queda en família).
Després de dinar vam veure com, primer Arcalís i després els veïns pics de la Serrera i del Roc del Rellotge desapareixien darrere una cortina de neu.

Ja tornàvem quan la nevada ens va enganxar a nosaltres, vorejant el riu de Sorteny.
Una nevada que va fer que a algun li quedessin els cabells més canosos del que és habitual.

I al final de l'excursió vam comprovar que en Cabe, per no ser menys, també s'havia volgut vestir de blanc. I aquí el teniu, tot silenciós, pensant-se que va camuflat:
PS: Grandvalira avança dues setmanes l'inici de la temporada d'hivern i el proper dissabte el domini esquiable més gran dels Pirineus ja tindrà les portes obertes. Festival.

Ver Per Sorteny fins a l'Estanyó en un mapa más grande

A Ponts, molts... i molts de bons

2009-09-07T22:41:00.016+02:00

Tot és qüestió de ritme. El secret de la música, quan és bona, està en el ritme. La poesia és qüestió de ritme; i també la prosa, que és com fer poesia però sense xarxa. La base de l'arquitectura, sospito, és el ritme que també està present en la pintura, en la retòrica, en la política i en totes les arts. Perquè les arts, a diferència de les ciències, tenen molt a veure amb la vida i la vida, això segur, és qüestió de ritme. La realitat sensible no és altra cosa que la manifestació de diversos ritmes, que es despleguen ocults, talment com corrents subterrànies. L'art de viure consisteix a saber trobar aquests ritmes i no pas com ho faria la ciència, és a dir, amb un fanal a la mà, sinó d'una manera més intuitiva que racional. Adaptar-se als ritmes que flueixen més enllà dels límits de la sensibilitat és el secret per a què les coses surtin bé. No adaptar-s'hi implicarà anar sempre a destemps, sempre sincopat, veient passar la realitat com una cosa estranya i hostil, que va massa ràpid o massa lenta. Cal, doncs, saber trobar el ritme ocult de les coses, de les que són perquè són i de les que no són perquè no són.Moltes vegades, passant per Ponts, camí d'Andorra, ens havíem fixat en el cartell que indicava: "Col·legiata de Sant Pere. Segle XI" i havíem vist el massís cimbori retallant-se a l'horitzó damunt la carena als peus de la qual reposa el poble. Però no va ser fins ahir que ens vam decidir a desviar-nos de la carretera i agafar la pista forestal que puja fins a l'església.
El camí que hi puja és perfectament transitable en cotxe, fins al punt que a pocs metres de la col·legiata hi ha un aparcament previst per encabir-hi molts cotxes, per bé que ahir, un dilluns de setembre, només n'hi havia dos: el nostre i un seat blanc que havia arribat just darrere nostre i del qual va baixar un home tirant a rabassut i indubtablement de la terra. Una breu conversa entre la Gemma i l'home va servir per assabentar-nos que ell tenia les claus de l'església. Davant la pregunta de si l'obriria ens va contestar, amb un punt sorrut: "si s'ha d'obrir, s'obrirà" i acte seguit va treure la clau de la butxaca. No era una clau qualsevol era una clau digna d'una col·legiata, gran com un cullerot, una clau com les de l'hort de Sant Maties o del magatzem del carrer Sant Josep que la Rosa guardava gelosament en un calaix a la cuina de casa els avis, a Montblanc.

Va ser aleshores que vam adonar-nos que l'home no era sorrut, sinó que la seva hesitació a l'hora d'obrir la porta era, en el fons, pura coqueteria. Les coses, totes, tenen el seu ritme, i si un parell de camacos han tingut l'encert d'arribar al lloc precís en el moment precís el mínim que poden fer és esperar una mica. Al capdavall, la col·legiata fa gairebé mil anys que s'espera.

La porta s'obre amb un ritme pausat i feixuc. En Josep, que així és com es diu l'home, té ganes d'ensenyar-la, però no a qualsevol preu. La cosa va per llarg, un monument així no es mereix només una ullada. És com una seducció, amb un tempo més propi de Werther que no pas de Justine. Acceptem el tracte. En Josep, s'explica, el que veiem no és el que es podia veure ara fa 30 anys.

Fins el 1977, la col·lgiata presentava un aspecte ruinós. Els carlins, que l'havien utilitzat com a polvorí, la van fer volar pels aires abans de la seva retirada el 1839, per a què veiem que no tot és culpa dels liberals i les seves desamortitzacions... Les parets que quedaven es van anar esberlant, les voltes van caure, bona part del cimbori es va desplomar i els espoliadors van fer la resta. Amb l'excusa de muntar un museu algú va intentar endur-se un dels sarcòfags gòtics del temple i aleshores va ser quan els de Ponts van dir prou. Un grup de joves d'aleshores, entre ells en Josep, van formar l'Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts amb l'objectiu de refer la col·legiata.

Van començar per la façana oest, la principal: van refer, dovella a dovella, els arcs de la portalada i el finestral i van netejar tota la nau. Era aquella època en què a Catalunya encara existia una forta societat civil, en què les xarxes ciutadanes suplien la manca d'Estat. ¡Quina catàstrofe ha estat l'Estat per als catalans! ¡Aquest invent franco-espanyol no podia ser-nos més aliè, més estrany i més hostil! Catalunya ja tenia associacions, solidaritats, mútues, mancomunitats, cooperatives... tot sense l'Estat. Ens han donat l'Estat (a mitges) i, a poc a poc, ens hem anat tornant tant improductius, tan acomodats, tan amants de les prebendes, del nepotisme i de l'especulació com els espanyols o com els francesos. En 30 anys d'Estat, a Catalunya només hem bastit grans façanes que no tenen pràcticament res al darrere.

A Ponts, afortunadament, no en van tenir prou de refer la façana, i van continuar amb tota l'església. Van refer les voltes de la nau amb quatre milions de pessetes atorgats per la Generalitat. Els diners eren del tot insuficients, però allà tothom treballava amb una causa comuna i amb un punt d'amor a l'art. "Nosaltres vam fer més aquí amb aquells diners que els de Gualter amb set vegades més", diu en Josep recordant que, a l'altra banda del Segre, a Gualter (La Baronia de Rialb) van dilapidar un munt de diners públics contractant i subcontractant empreses per refer un monestir que encara ara no està del tot reconstruït. I això que la dita popular, segons l'avi Lluís, deia allò de "A Ponts, molts i pocs de bons; i encara els que són bons no són de Ponts, i si n'hi ha un de bé, de Gualter ha de ser". Doncs deu ser que no...
Després de la volta de la nau, va venir el més difícil: el cimbori. Només dues de les vuit agulles que aguantaven l'estructura original estaven dretes i encara una d'aquestes dues es va haver de refer, "numerant pedra per pedra", perquè es desviava 25 centímetres. Un cop refet el cimbori només faltaven les campanes. Un dels "amics" de la col·legiata era de la Marina i, en jubilar-se va demanar al vaixell on havia prestat servei la campana de la nau. La hi van donar, però no passava per les finestres de la torre, ni per l'ull de la cúpula. Aleshores, en va fer fondre una de nova, però va anar de ben poc que a Sant Pere de Ponts no hi repiqui avui una campana de vaixell.

Des que la restauració de l'església va estar acabada, cap al 1997, els amics de Sant Pere de Ponts es continuen trobant cada diumenge a la col·legiata. Cada 1 de maig s'hi celebra una mena de romeria, entre laica i religiosa, que no per casualitat no coincideix amb la festivitat de sant Pere, perquè la celebració és més cosa del poble que no pas de l'Església. En Josep es mira satisfet la seva col·legiata i nosaltres comencem a entendre la coqueteria del principi. Una història així no es pot anar explicant al primer passavolant. Només un punt de tristesa l'envaeix quan pensa en el futur de la col·legiata. Quan l'associació, formada per persones que sobrepassen totes la seixantena, desaparegui l'ajuntament se'n farà càrrec. "Però no els sortirà a compte posar algú que se'n faci càrrec com ho fem nosaltres", diu en Josep i, sense voler, verbalitza el que tots comencem a saber: que l'Estat mai no suplirà els lligams espontanis de les societats fortes i ben estructurades.
Però nosaltres hem tingut la sort de trobar aquell ritme ocult i arribar a la col·legiata en el moment precís, quan la força del poble ha enllestit la feina i l'Estat encara no l'ha graponejada. Tot és qüestió de ritme i nosaltres ahir vam pensar que ens feia massa mandra anar directament a Andorra, que podíem desviar-nos, aquest cop si, seguint les indicacions que ens portarien a l'església canònica fundada pels comtes Ermengol IV i Adelaida d'Urgell, habitada durant segles per un prior i quatre canonges agustins, volada pels carlins i refeta per en Josep i els seus amics. Em costa contradir les paraules de l'avi, però em temo que "a Ponts, molts i molts de bons".

Jugant a ser Indiana Jones

2009-08-30T02:47:00.001+02:00

No recordo quan va ser que vaig conèixer MJ. Suposo que no ho recordo perquè jo aleshores devia ser molt petit. Però no, no és només això; la imprecisió de tot plegat rau en el fet que MJ sempre ha estat allà i, a la vegada, no hi ha estat. Quan jo era petit recordo que va viure una temporadeta a casa, cosa que a mi em feia molta il·lusió perquè era com tenir una germana gran (amb el permís de la meva mare, que ja sé que em recordarà que si féssim els càlculs i MJ fos la meva germana ella s'hauria quedat embarassada poc després de fer la primera comunió). Uns anys més tard, MJ venia de tant en tant a sopar i jo aprofitava per redoblar els esforços de la meva campanya antitabac, d'ordinadri adreçada al meu pare. També vaig passar llargues temporades sense veure-la. Vaig saber que havia deixat la literatura per dedicar-se a ajudar els altres, una decisió molt lloable. No és que MJ se n'anés a les missions, simplement es va fer assessora fiscal, és a dir: ajuda a les persones a pagar menys impostos per a què així puguin pagar-li els seus honoraris. Tot plegat és comprensible, perquè MJ té moltes boques per alimentar: concretament tres (sense comptar la seva), la dels tres sharpeis que constitueixen la seva guàrdua pretoriana. I així me la vaig trobar quan vaig arribar aquest agost a Galícia: al jardí de casa, donant de menjar a les tropes.

Vaig poder comprovar que les meves invectives antitabac de vint anys enrere no havien servit per a res i que, tot i que el meu pare (que té l'honor de ser l'home que fuma amb més estil després de Humphrey Bogart) ho ha acabat deixant, ella continua fumant tabac negre cubà. Havia vingut a San Xoán de Río a fer el que fan molts: a beure l'elixir que destilen les pastures sempre verdes, a escoltar el xiuxiueig que s'escola entre la frondositat dels boscos de roures i de castanyers, a oblidar-se que hi ha homes i tornar als braços de la natura, la incommovible, la serena, la plena de bellesa...

I un bon dia, caminant primer pel carrer del desengany i després pel de l'oblit, que transcorren sempre paral·lels, els peus ens van portar a un munt de ruïnes que s'alçaven en un petit promontori entre les vinyes de la vall de l'Abeleda, allà on Frederic Mompou va escriure aquelles peces impressionistes dedicades als carros de Galícia. A mi, fa temps, un estiu d'oblits i desenganys també em va dur fins aquí.Són les ruïnes del monestir de San Paio da Abeleda que, per despistar (molt propi dels gallecs), no estan al poble de San Paio, sinó al de Santa Tegra. El monestir és propietat privada i l'amo deu ser un senyor que es passa el dia amb els dits creuats resant per a què tot s'acabi d'enfonsar abans que els responsables de Patrimoni de la Xunta s'assebentin que allà hi ha alguna cosa que val la pena. Mentrestant, l'amo, el paio, li direm, per fer honor al seu patró, es deu anar venent el monestir a la menuda: ara una columna, ara un capitell, ara una estàtua, ara un tros de retaule...

Mentre l'amo del recinte i els brocanters fan el seu agost particular, jo em dedico cada agost (el de tots) a deixar-me caure per les ruïnes del monestir, per a què vegin que encara hi ha algú que sap que allò no és només un casalot enrunat. Em fa il·lusió pensar que així trenco els terminis de la usucapió i no els deixo culminar els seus plans. No dec ser l'únic, perquè aquest cop l'entrada principal al monestir estava tancada i barrada i la porta lateral estava directament tapiada i provista d'un cartell on es podia llegir: "Propietat privada, prohibit el pas" Així és que a MJ i a mi només ens va quedar un remei: saltar la tàpia... per horror de la meva mare que, tot i que fa anys va flirtejar amb el comunisme, s'havia convertit de sobte en la més aferrissada defensora de la propietat privada usque ad coelos et usque ad inferos.

S'esdevé que quan a un se l'estimen molt pot, fins i tot, desobeir i MJ i jo compartim el plaer de desobeir a la Marisa, a la mamà, que és un dels plaers més grans que hi ha, perquè sabem que ens estima moltíssim. I la desobediència ens va dur a saltar la tàpia i a endinsar-nos en el que havia estat el cementiri, a tocar de l'església, amb arbres que matisaven fins a l'extrem la llum inclement del migdia, amb tombes cobertes de molsa, líquens i heures, amb falgueres, esbarzers i fulles seques per arreu. Com un compendi de novel·la gòtica, vaja.Al fons del cementiri, del costat oposat a l'església, s'obria una porta que comunicava amb el pati principal de l'abadia. Confiats en el Codi Civil i en què, per tant, ningú no entraria a la "propietat privada", els propietaris no havien tingut la prevenció de tancar-la i la reixa, tot i disposar d'un pany modern i horrible, estava oberta.

Després de saltar una tàpia, travessar una porta oberta és una vulgaritat i de bon grat hauríem forçat el pany si no fos perquè ens el vam trobar obert. Les vistes de l'altre costat, malgrat l'abandonament extrem, valien la pena.Després de comprovar que en tot aquell pati, que devia haver estat la zona de serveis del monestir, amb hostatgeria, estables i magatzems, no hi quedaven més que runes i més runes, vam decidir tornar cap al cementiri i l'església on, com a mínim, hi havia ruïnes.

A diferència d'altres anys, la porta de l'església també estava tancada. Havien substituït l'antiga porta de fusta, que estava trencada i podrida, per una porta metàl·lica més pròpia d'un garatge industrial que no pas d'una església. Però bé, el cas és que no vam poder entrar a l'església i ens vam haver de conformar a guaitar a l'interior a través de les finestres. Les finestres més accessibles, les que estaven peu pla, no oferien grans perspectives (com acostuma a passar amb totes aquelles coses i persones que són excessivament accessibles). Un tros de nervatura gòtica encalada amb mal gust i amb les plantes fent estralls.Vam haver-nos d'enfilar una mica per començar a trobar coses interessants. Unes pedres que sobresortien de la paret d'un dels laterals ens van permetre arribar fins a unes finestres a mitja altura, molt estretes, però afortunadament la càmara de MJ té bon angle. Mentrestant, la Marisa augmentava la seva pressió sobre els violadors de la propietat privada del paio. De fet, feia un estrany doble joc: d'una banda vigilava que no vingués ningú i de l'altra ens espantava per a què sortíssim. És una complexa estratègia ideada per Goebbels que un altre dia us explicaré. De moment, aquí hi ha part del que vam poder captar des d'aquelles finestres: uns capitells i uns arcs romànics que evidenciaven el que ja sabíem: que tot a Galícia és romànic revestit de barroc i que només cal gratar una mica per a què surti l'original.El més difícil, però, no havia arribat encara. Fent gala d'una temeritat que, ho confesso, fins i tot a mi em va espantar, MJ va assenyalar unes finestres que s'obrien a la part superior de la nau central, damunt de les teulades d'una de les naus laterals. En un dels racons del creuer creixia una vella heura que permetia enfilar-se per la paret. Utilitzant com a escala les últimes tombes del cementiri, vam arribar a l'heura i MJ s'hi va enfilar, fent servir les meves mans com a escaleta. A través de la primera finestra es veia un tros de fresc que devia ser barroc o fins i tot posterior, d'una simplicitat gairebé infantil.Jo, tot això, ho anava seguint de damunt les tombes estant, perquè cada cop que intentava enfilar-me per l'heura em trobava amb un tros de la planta a la mà. No tenia a ningú que em fes l'escaleta, excepte la mamà, és clar, però crec que no era el més conveninent demanar-li-ho. De moment, ja havíem aconseguit que s'enfilés a la tàpia i ens increpava de totes les maneres possibles per a què tornéssim. Quan va veure que MJ estava transitant per damunt d'una teulada que devia fer 100 anys que estava podrida, va estar a punt de saltar dins del cementiri per fer-la baixar, però el seu escrupulós respecte per la propietat privada li ho va impedir. Des de la teulada estant, MJ cantava victòria, alguna cosa es movia dins l'eslgésia, era una bèstia estranya, molt vella i posteriorment pintada com si algú hagués volgut disfressar-la de gat.
El contacte amb el monstre va ser fugaç, es va deixar retratar i prou. Encara deu ser allí, esperant al capdamunt d'una columna, vigilant tots aquells que pretenen entrar a l'església. Potser és per això que han tapiat la porta. Potser van entrar per expoliar-la i la bèstia en qüestió els va fer fora. Potser el dia que l'església acabi de caure i el vagin a buscar per vendre'l a algun col·leccionista de coses estranyes s'abraonarà damunt els expoliadors i els deixarà morts, estesos entre les làpides del cementiri, damunt d'un toll de sang densa i calenta. Estaria bé que, de tant en tant, les pedres es defensessin.

L'Escala 2004-2009

2009-08-01T21:12:00.003+02:00

Siempre me han gustado las excursiones circulares, aquéllas que empiezan y acaban en el mismo sitio pero que nunca te hacen pasar dos veces por el mismo lugar. Volver al principio por el mismo camino tiene un regusto de derrota, de desandar lo andado, de intentar inútilmente revivir lo ya vivido. En cambio, volver al origen pisando siempre un nuevo sendero es algo más perfecto, más lógico, más acorde con el destino. Supongo que es por esto que me gustan los caminos circulares en los que la meta ya se encuentra en la salida.

A veces, sin embargo, encontrarnos de nuevo con el origen, con el punto de salida, nos sorprende. En ocasiones ni siquiera éramos conscientes de que el camino sería circular o, de haberlo sido, no podíamos imaginar que el círculo se cerraría tan deprisa, como si el retorno al origen avanzase por una pendiente abrupta, por un terraplén de piedras en el que las piernas tienen que luchar para no dejarse llevar por la inercia.

Hace cinco años, en l'Escala, un grupo de amigos celebrábamos la vida y la juventud. En mitad de la alegría, de las noches en vela que nos llevaron a Colliure, a Cadaqués, a Tamariu... en medio de las fiestas luminosas, pasó por mi mente un soplo de sombras. "Tengo miedo a la muerte", dije, y alguien, con dulzura, me susurró, "No tengas miedo, ¿quieres saber un secreto? La vida es un sueño..." Ahora me pregunto: ¿por qué, dioses, os habéis empeñado en despertarla tan pronto?
Ana Pérez-Ordoyo Fernández (15/VI/1984 - 28/VII/2009)

El Gran Carlemany

2009-07-06T00:00:00.001+02:00

Distància: 11,3 kilòmetres
Sortida: Pont de la Baladosa (1.842 mts.)
Arribada: Pont de la Baladosa (1.842 mts)
Cota mínima: 1.842 mts.

Cota màxima: 2.637 mts.

Despunta el primer dia d'estiu, el més llarg de l'any, que no és el de Sant Joan, sinó el de Sant Lluís, i quatre intrèpids viatgers es disposen a caminar per la terra del mite, per la vall de la llegenda: a mig camí entre el Tarter i Soldeu, allà on la carretera fa un revolt de 180 graus gairebé perfecte surt la petita pista asfaltada que s'endinsa a la Vall d'Incles.

Si hi ha una vall llegendària a Andorra aquesta és la vall d'Incles. Aquí, explica el mite, les tropes de Carlemany van derrotar els sarraïns i els van foragitar de les valls. Així ho explica l'himne: "el Gran Carlemany mon pare dels alarbs em deslliurà".

I aquests quatre excursionistes bé podrien formar part del seguici d'aquell rei dels francs que va forjar Europa a base de garrotades. La Gemma faria una bona Bradamante, la Pepa podria fer el paper d'Alcina, l'Enric d'Ariodante i jo d'Orlando. I que cadascú extregui les seves conclusions.

Però bé, deixem les presentacions de banda, i posem-nos en camí: des del pont de la Baladosa cap a Juclar.
La Pepa diu que aquest, més que un blog d'excursions, és un blog de retrats amb paisatges de fons, i potser té raó, però és que la pujada cap als estanys de Juclar és tan suau que un es pot fer un book mentre camina.
Bé, això quan el camí no desapareix sota una llengua de neu. I quanta neu! en ple solstici d'estiu!
I si al camí que desapareix sota la neu li afegim que aquesta neu és una pendent que acaba sobre els estanys de Juclar, el risc de fer de forma involuntària el primer bany de l'estiu és força elevat.
Fins a tres llengües de neu com aquesta hauran de creuar els nostres intrèpids viatgers abans no puguin descansar entre els llacs.
I caminar per cornisses de pedra sobre l'aigua, i despenjar-se amb cordes per barrancs...
I el descans és merescut, ben merescut, abans de remprendre el camí cap a la portella de Juclar.
La portella de Juclar ens porta a França, com mostra la foto, amb l'estany de Joclar (ja a la banda francesa, ¿què ho fa que tot ho escriuen malament?)També des de França és des d'on s'obté una vista més completa dels estanys de Juclar (els andorrans, vull dir) i del pic de Siscaró, gairebé amagant-se a l'extrem esquerra de la foto, una de les nostres fites en aquesta excursió. És clar, Andorra és un país tan petit que per tenir perspectiva te l'has de mirar des de fora; i aquí que cadascú hi vegi les metàfores que vulgui.

Per seguir amb el nostre camí cal desfer una part del que hem caminat i tornar als estanys. D'allà pujarem, en direcció oposada, cap al pic de Siscaró. A la fotografia, a mig pujar, encara fan bona cara aquests tres.
No dirien el mateix una estona després, quan estàvem pujant, gairebé a quatre grapes per unes tarteres de pedra que se suposava que acabaven al pic de Siscaró. I és que el pic és, literalment, una muntanya de pedres. De pedres col·locades en un equilibri tan delicat que fa la impressió que tot es desplomarà sota els nostres peus d'un moment a l'altre. Per això no és estrany que fem aquestes cares d'alegria continguda tot i haver coronat el punt més alt de l'excursió.

Però en aquelles altures hi havia algú que encara ho estava passant pitjor que nosaltres. Era un home d'uns 70 anys que pujava pel costat francès i que semblava a punt de caure fulminat pel cansament. En un mal francès em va preguntar si érem a Andorra i jo li vaig contestar, també en un mal francès per allò del rapport, que nosaltres sí, però que ell no, que encara li quedaven uns quants metres per entrar en territori neutral. L'home en qüestió ens va explicar que era suec i que portava no sé quants dies caminant sol pels Pirineus. Li vam dir si es volia fer una foto amb nosaltres, però davant la càmera va fugir a grans passes cap a les basses de Siscaró. No en va, fer-se el suec és al Pirineu sinònim de fer-se l'andorrà. El cas és que vam seguir les passes del suec per la tartera que baixa cap a les basses de Siscaró amb el pic vigilant a la reraguarda.
A mesura que baixàvem a Siscaró ens adonàvem que estàvem en un dels llocs més bells del món i també que les càmeres més sofisticades serien incapaces de contenir tanta bellesa.
Per bé que a aquesta foto només li falti la lluna plena alçant-se a l'esquerra i un arbre sense fulles emmarcant la imatge per la dreta per ser un perfecte quadre de Friedrich.

Si en algun lloc d'Andorra hi queda algun vestigi del paradís terrenal, aquest és la pleta de Siscaró. I alguns volen emular les ninfes i els sàtirs, però l'aigua dels rius dels Pirineus no és tan càlida com la de l'antiga Grècia.

Després del bany relaxant a les aigües del desglaç només ens queda tornar a baixar a la Vall d'Incles on cada solstici d'estiu els més fidels a la tradició competeixen per trobar l'anella de ferro de Carlemany. Els guanyadors són els encarregats d'anar a buscar la flama al Canigó que la nit de Sant Joan encén totes les fogueres de les valls.

Quan arribem al final del camí som conscients del perill que suposa caminar pel mite, perquè ¿i si ens hagués decebut? Per sort, tenia raó aquell gran excursionista que va ser Verdaguer quan deia, al cant quart de Canigó, que "les valls d'Ordino i Incles són plenes d'harmonies, de somnis i misteris". I al dotzè s'acomiada d'Andorra altra vegada des dels estanys de Fontargenta, al límit d'Incles amb França: "No us tornaré pas a veure, boscúries andorranes, rius de Fontalba, estanys de Fontargent; ni us dic ¡ai! a reveure, mes serres catalanes, que veig fugir, fugir cap a occident!". I això, fugir cap a occident, és el que farem alguns tot just demà. Però tornarem.

Ver Juclar i Siscaró en un mapa más grande

Les dues cares del pic de Casamanya

2009-06-27T01:31:00.017+02:00

Distància: 6,4 kilòmetres
Sortida: Coll d'Ordino (1.980 mts.)
Arribada: Coll d'Ordino (1.980 mts)
Cota mínima: 1.980 mts.

Cota màxima: 2.740 mts.

Per als que viuen a les valls del nord o hi van sovint, el pic de Casamanya és una imatge familiar. Omnipresent, vigila l'anar i venir entre Ordino i la Massana. Es cobreix ràpidament de neu a l'hivern i es destapa abans que cap altre. Quan comença la primavera i les neus gairebé perpètues del Comapedrosa no ens deixen coronar els pics més alts d'Andorra, el Casamanya s'ofereix per a excursions de curta durada, amb la seva silueta arrodonida i amable. Però el Casamanya està regit per Càstor i Pòl·lux i, com tots aquells que neixen sota el signe dels bessons, té dues cares. Una és la que es veu des de la vall, arrodonida i amable. L'altra, és la que comproven les nostres cames (i els nostres pulmons) quan decidim coronar-lo.Com que té dues cares, jo ja l'he pujat dues vegades. La primera, al juliol de l'any passat, amb la Gemma i la Laia; la segona, ara fa unes setmanes, amb la Laia, l'Enric i el Marc. Us deixo amb fotografies de les dues excursions, fetes sempre un matí de diumenge d'aquells que toca anar a treballar a la tarda.
La primera part de la pujada, quan es travessa el bosc del coll d'Ordino, és pràcticament un passeig. A mesura que els arbres van desapareixent i el camí es va fent costerut, la cosa es complica, sobretot si anem convençuts que serà un pic de bufar i fer ampolles.

El primer problema de la pujada al Casamanya és que és menys suau del que sembla, el segon és que enganya constantment: Quan sembla que estàs a punt de coronar-lo t'adones que encara et queda un bon tros de pendent. Així doncs, no és estrany que alguns especulin amb la possibilitat de tirar la tovallola a mig camí.

Tot i així, no es pot dir que el Casamanya sigui un pic complicat. És més, és un bon camí per trobar un ritme constant que et permeti no haver de fer cap parada i pujar-ho tot d'un sol cop.

A més, coronar-lo sempre val la pena. No és un pic excessivament alt: a Andorra n'hi ha uns quants que li treuen gairebé 200 metres, com el seu veí, el pic de l'Estanyó, però té unes vistes espectaculars.

I amb les vistes, el Casamanya torna a mostrar la seva doble cara. Si mirem cap al sud i cap a l'oest, tenim la visió civilitzada, humana, de les valls d'Ordino i la Massana, sembrades de petits pobles que en poc temps s'han fet més i més grans. Si girem la vista cap al nord i cap a l'est apareix el paisatge de Canillo, la cara més violenta de la natura.

Els que ens dediquem a analitzar la política andorrana ja sabem que "Ordino és una altra Andorra" i que "Canillo és un altre Ordino"... o pitjor.

Ver Pic de Casamanya en un mapa más grande

Un tomb pel barri

2009-06-20T23:28:00.027+02:00

Distància: 8,0 kilòmetres
Sortida: Ordino (1.291 mts.)
Arribada: Ordino (1.291 mts)
Cota mínima: 1.291 mts.

Cota màxima: 1.620 mts.

Com que n'hi ha que ja comencen a estar-ne tips d'aquesta falera excursionista meva (nostra, hauria de dir, perquè s'ha contagiat a diverses persones), aquest matí la Gemma i jo hem decidit fer un tomb pel barri, enlloc de fer una gran excursió. No caldria agafar el cotxe ni fer una gran planificació, es tractava, senzillament d'agafar el primer camí que trobéssim sortint d'Ordino. Un dia tranquil, tot i que, ja ho diu J.R.R. Tolkien a El Hobbit, "no saps mai el que et pot passar si vas més enllà de la porta del teu jardí".

La veritat és que tampoc no cal anar gaire més enllà de la porta del jardí per veure món. Andorra és un petit país, un microestat en diuen, però sense sortir de les seves fronteres podem voltar la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra... poca broma. Precisament, en un d'aquets tres indrets comença la nostra excursió d'avui: al Solà de Segudet, la pendent de pedra sobre la qual descansen les restes del llegendari castell dels moros de la Meca. Des d'aquí, vigilats d'aprop per l'omnipresent pic de Casamanya, agafarem el camí que s'enfila per la vall d'Ordino cap a la Cortinada.

I tant que s'enfila! Per un bosc de pins que en un dia de Sol esclata com avui té un no sé què de Mediter que, per instant, ens allunya dels Pirineu

I tant que s'enfila! Per un bosc de pins que en un dia de Sol esclatant com avui té un no sé què de Mediterrani que, per instant, ens allunya dels Pirineus.

Però enfilar-se val la pena per tenir Ordino als nostres peus i, al fons, la Massana, Escàs i Sispony descansant a la falda del Carroi.Després de les magnífiques vistes, el camí gira a la dreta, cap al nord, i s'endinsa en un bosc frondós i cada vegada més humit. Impressiona veure la facilitat amb què canvia el paisatge. Fa uns minuts semblava que estéssim en una pineda mediterrània i ara el bosc és verd i atlàntic, talment com si fóssim a Galícia o a Bretanya.
Bé, com veieu, la Gemma no és l'única que sap pujar als arbres.
Després d'unes quantes ziga-zagues més, de pujar i baixar entre els arbres i creuar algun torrent, arribem a la millor part del camí: les planes de Sornàs, un conjunt de prats que semblen trets d'un capítol de Heidi, esquitxats de bordes. Un bon moment per fer una petita parada en un dels millors indrets del barri.

La ruta s'acosta al final, a la Cortinada, el camí baixa cap al poble vorejant el camp de golf. Ara només ens quedarà seguir el curs del Valira del Nord per tornar cap a Ordino.

Us deixo amb el mapa:

Ver De Segudet a la Cortinada en un mapa más grande

De Rialb a Arcalís

2009-06-16T11:31:00.010+02:00

Distància: 6,5 kilòmetres
Sortida: Aparcament de Sorteny (1.781 mts.)
Arribada: Pleta del Castellar (1.867 mts.)

Cota mínima: 1.781 mts.

Cota màxima: 2.508 mts.

Ja fa dies que volia ampliar la meva llista de blogs (la iagosfera com alguns l'anomenen) amb un blog excursionista. Aquí us presento Iago the Wanderer, el rodamón, el errabundo, el voltaire, en definitiva... I l'excursió escollida per començar la sèrie és la que uneix Rialb amb Arcalís, al nord de la parròquia d'Ordino, a Andorra. Les fotografies són de l'excursió que vam fer l'1 de juny, dilluns de Pentecosta, de bon matí. Entre els participants hi havia dues clàssiques: la Laia (correctora del Periòdic) i la Pepa (redactora de Societat); i una nova incorporació: l'Enric, el nostre redactor en cap plenipotenciari.

El lloc de reunió: la inevitable Fleca Font, a Ordino. Després d'esmorzar vam pujar fins a l'entrada d'Arcalís per deixar allà un cotxe (en CaBeZón) que ens recollís a la tornada. Després vam anar fins al punt de sortida: l'aparcament de Sorteny. Havíem triat una ruta curta, que es pogués fer en un matí i ens permetés anar a treballar a la tarda. El primer tram del camí, que segueix el riu de Rialb, és pràcticament un passeig, entre boscos i pastures...

Vaja, molt bucòlic, sinó fos que els arbres i els prats també tenen la seva memòria i ens recorden que aquí, en aquestes pastures encara parcialment cobertes per la neu de l'hivern es va decidir el futur polític d'Andorra. Aquí, durant la tradicional benedicció de bestiar i posterior graellada pantagruèlica de mitjan agost del 2007 l'aleshores cònsol d'Ordino, Enric Dolsa, va tenir notícia de la traïció de Bernadeta Gaspà. Aquí, poca broma, va començar la guerra entre els liberals que va acabar regalant Ordino als socialdemòcrates i va acabar de catapultar-los fins al Govern que ara, per primer cop, ocupen. "Y aquí, donde el romano encendimiento, donde el fuego y la llama licenciosa sólo el nombre dejaron a Cartago, vuelve y revuelve amor mi pensamiento, hiere y enciende el alma temerosa y en llanto y en ceniza me deshago" li escriu Garcilaso a Boscà, doncs això, més o menys, però des d'Ordino, que més que Cartatgo és com Sicília.

Tornem al camí. Seguim pujant per la vall de Rialb, que es va orientant lleugerament cap a l'oest. Per no seguir amb coses històriques passem ràpid davant les cabanes de Rialb, deixant a la dreta la pujada cap al port Siguer per on Jacint Verdaguer va entrar a Andorra el 1881 provinent de França.

El camí comença a fer pujada, avançant pels planells de Rialb cap a la portella del mateix nom. Bé, fa pujada, però no tanta com alguns voldrien fer-nos creure en aquesta foto:

I encara menys en aquesta altra, artificialment vertical:

Que dius, Laia, podries haver clavat una mica més els dits per dissimular millor, no?

Quanta neu per estar a finals de la primavera. I aquests dos moros de la moreria? Així de despitats devien anar els àrabs per Poitiers quan els francs els van parar els peus.

I amb la neu comencen les avenutres. Pujant, cal fabricar-se els graons amb els peus (bé els fabrica el primer que puja, perquè els altres es limiten a seguir les seves passes, mai tan ben dit) i baixant, l'assumpte és encara més complicat. De moment, quedem-nos aquí, a la portella de Rialb observant el panorama cap al Castellar i Arcalís.

Com que la llengua de neu no ens deixava seguir pel camí marcat, vam optar per vorejar el pic de Besalí i, de passada, intentar pujar-lo. Primer inconvenient: calia travessar primer una petita canal de neu d'uns 7 metres d'amplada, però amb una inclinació força pronunciada. El primer en intentar-ho és l'Enric, la neu està massa glaçada i, pam! a terra i a baixa pel tobogan uns quants metres fins que aconsegueix frenar amb unes roques. Darrere vaig jo, que ja he vist el panorama i m'agafo amb les mans, clavant els dits a la neu glaçada, a més de fer-ho amb els peus. Travesso amb èxit i també la Laia, que em segueix. Èxit... no sé si les nostres mans pensarien el mateix: estaven liles després d'incrustar-se a la neu. L'última en passar és la Pepa i l'Enric li diu: "tranquil·la, que si caus jo t'aturo aquí baix" i, ella, sense pensar-s'ho dues vegades, cau i baixa de cul fins nivell inferior.Després de la neu: les pedres. Anem vorejant el pic per una tartera considerable. A cada passa, deixem caure uns quants rocs que reboten pendent avall. Igual que en una pel·lícula d'evadits d'alguna banda fugint per les muntanyes. Fins que l'Enric deiceix emular les cabres i comença a baixar saltant fins a les pastures de més avall. Nosaltres seguim travessant la tartera fins que trobem un camí que puja al pic de Besalí. No hi pugem, és fa tard. Però aquestes deuen ser, més o menys, les vistes que hi ha des del capdemunt. La vall d'Ordino als nostres peus, una sensació similar a la que devien experimentar els socialdemòcrates la nit electoral.

Ver De Rialb a Arcalís en un mapa más grande